Entre la imatge i la cançó, t'ha quedat un post deu. Saps què m'ha vingut a la memória? Cuba! Un dia, si em permets i no et molesta, penjaré la cançó al meu bloc, Fanalet...
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
14 comentaris:
Doncs aquí nosaltres et trobem...
Et miro les imatges, t'escolto les paraules i les músiques, i et trobo un i altre cop.
Una abraçada molt forta.
No em cansaré mai de dir-te el do que tens per expressar magníficament el teu interior amb una imatge i unes poques paraules.
Qué bonic és seguir les petjades abans que les esborri el mar...
Gràcies!
Petjades a la sorra calenta de la platja....cercant-te...cercant-te... trobant-te..admirant-te
Els nostres peus sempre fan camí. Si les onades, o el vent esborren les petjades, tornarem a petjar la sorra. Hi som.
i seguir buscant vora l'arena. quina foto i quina cançó!!!!!
no tinc paraules, m'inspira, em fa somriure però també deixar caure alguna llàgrima!
en cada huella hay una historia escrita...
besos, gracias por tus comentarios tan llenos de sinceridad.
Entre la imatge i la cançó, t'ha quedat un post deu. Saps què m'ha vingut a la memória? Cuba!
Un dia, si em permets i no et molesta, penjaré la cançó al meu bloc, Fanalet...
Mortadel·la,
per què hauria de molestar-me? La Cèlia Cruz era cubana i segur que estaria contentíssima de que l'escoltem.
Desitjo que les teves nits siguin més fresquetes que les d'aquí!
Una abraçada!
Besos para tí, Sauze.
rits,
si que té un punt tristot, però tu queda't amb el somriure, d'acord?
Ostres, noves flors, què bonic has sabut explicar-ho!
Una abraçada!
Gràcies, Elvira!
Mònica, gràcies a tu!
Carme,
gràcies!
Publica un comentari a l'entrada