Ombradís parany
on esmorteïr
els colors de la nit.
...
i on una flor lila es mor de pena travessant el filat, pobre condemna...entre els colors de la nit s'esmorteeix el parany sota el sol fonedís....ombradís preludi...on s'hi amaga la lluna que juga a fet i amagar amb la memòria trista ....
la prosa poètica de l'Elvira
...
i on una flor lila es mor de pena travessant el filat, pobre condemna...entre els colors de la nit s'esmorteeix el parany sota el sol fonedís....ombradís preludi...on s'hi amaga la lluna que juga a fet i amagar amb la memòria trista ....
la prosa poètica de l'Elvira
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
8 comentaris:
Una combinació perfecta de música, paraules i imatge.
La bellesa i força de la flor acaba traspassant la barrera dels homes...
Una abraçada des del far.
onatge
i on una flor lila es mor de pena travessant el filat, pobre condemna...entre els colors de la nit s'esmorteeix el parany sota el sol fonedís....ombradís preludi...on s'hi amaga la lluna que juga a fet i amagar amb la memòria trista ....
Una flor que, per xafardera, descobrirà el que més la fa entristir...
Colors de nit
esmorteïts
sobre el ciment.
totes les flors són condemnades quan més belles són. és ben trist i màgic alhora
Trista flor!per una prosa poética excel.lent, la de l'Elvira... (felicitats!).
La música, la supervivència de la vida... m'encanta, Fanalet. Algun dia la penjo. Aquesta peça sempre m'ha agradat moltíssim...
Petons una mica més alegres... :)
De tanta foscor, sempre sobresurt una flor maca i un poema com aquest...
Publica un comentari a l'entrada