19 de juliol 2010

Ombradís parany

Ombradís parany
on esmorteïr 
els colors de la nit.


...

i on una flor lila es mor de pena travessant el filat, pobre condemna...entre els colors de la nit s'esmorteeix el parany sota el sol fonedís....ombradís preludi...on s'hi amaga la lluna que juga a fet i amagar amb la memòria trista ....

la prosa poètica de l'Elvira

8 comentaris:

novesflors ha dit...

Una combinació perfecta de música, paraules i imatge.

onatge ha dit...

La bellesa i força de la flor acaba traspassant la barrera dels homes...

Una abraçada des del far.
onatge

Elfreelang ha dit...

i on una flor lila es mor de pena travessant el filat, pobre condemna...entre els colors de la nit s'esmorteeix el parany sota el sol fonedís....ombradís preludi...on s'hi amaga la lluna que juga a fet i amagar amb la memòria trista ....

Cèlia ha dit...

Una flor que, per xafardera, descobrirà el que més la fa entristir...

Carme Rosanas ha dit...

Colors de nit
esmorteïts
sobre el ciment.

rits ha dit...

totes les flors són condemnades quan més belles són. és ben trist i màgic alhora

Mortadel.la ha dit...

Trista flor!per una prosa poética excel.lent, la de l'Elvira... (felicitats!).
La música, la supervivència de la vida... m'encanta, Fanalet. Algun dia la penjo. Aquesta peça sempre m'ha agradat moltíssim...
Petons una mica més alegres... :)

Jordi Tudó ha dit...

De tanta foscor, sempre sobresurt una flor maca i un poema com aquest...