Somriure

Arribo ara d'una Gala divertida i simpàtica i amb molt bona companyia.

He de dir que em feia gràcia pensar en la possibilitat de ser premi c@ts, però no les tenia totes perquè els companys/es de nominació, ho dic sincerament, tenen una tècnica i un ull fotogràfic que jo encara no el sé trobar. Però des de fa un temps, que m'ha agafat la fal·lera de posar la meva mirada al damunt de la natura, dels carrers, de les persones, dels cels i els núvols, dels petits instants que em provoquen somriures o em sacsegen emocions.

El meu amic i mestre, em repeteix una i mil vegades (té més paciència que un sant!) l'obertura del diafragma, la velocitat, els isos, el...I sovint, em faig un embolic increïble, però jo, tossuda com una mula, dale que dale...De cent, en llenço noranta-nou, i si en trobo una que em pica l'ullet, ja em sento satisfeta.

Gràcies per fer-me somriure avui. Moltíssimes gràcies!