02 d’octubre 2010

No cal ajupir-se

No cal ajupir-se
per veure
que la poesia s'amaga.

19 comentaris:

Elvira FR ha dit...

No no cal dempeus, assegudes, estirades, ajagudes, mig girades...la poesia juga a l'amagatall amb nosaltres....es pot trobar sota una catifa, a la vora d'un camí amb una flor solitària, en el racó més amagat d'una església, vora un núvol, sota la font, dalt d'una branca, dins un estoig escolar entre els llapis i la goma, dins una butxaca oblidada...en un paper rebregat, en les busques d'un rellotge... si la busques la trobes!

XeXu ha dit...

La poesia s'ha amagat de mi tota la vida, ja estigui ajupit o ben dret.

montse ha dit...

Sense poesia la vida seria més trista, cal buscar-la per saber que es troba en qualsevol racó per fer-nos companyia.

Salut!!!

rosana ha dit...

molt encertat el pensament, i lafoto que l'ilustra, també crec que la poesia s'amaga, i depén de la mirada saber trobar-la, un abraç

Arare ha dit...

quina gràcia m'ha fet en Xexu :)
a mi em va passar el mateix fins ben entrada la maduresa. Ara em sembla que no hi ha res que no amagui un punt de poesia

lolita lagarto ha dit...

tot pot ser poesia.. només cal veure-ho.
jugue'm-hi a fet i amagar amb la poesia que l'últim serà el primer!

rits ha dit...

ai! el que s'hi pot amagar sota una taula!! poesia, carícies, amor!

Olguen Dalmasas ha dit...

La poesia és, possiblement, el millor Ibuprofeno que se'ns pot donar.

novesflors ha dit...

Jo no crec que la poesia s'amague. Qualsevol cosa pot esdevenir poètica, depén de la nostra mirada.

Carme ha dit...

A vegades s'amaga, a vegades pot potser ens amaguem nosaltres ... pe`ro segur que ens acabem trobant.

Petonassos, bonica!

fanal blau ha dit...

Elvira,
la busco constantment i aferrissada.
Sovint la trobo.
Em sento, prou afortunada.
Aquesta imatge, feta a al mercat de la Boqueria, i disparada a l'atzar, ha fet que s'amagués una mica.

fanal blau ha dit...

Xexu,

hi ha coses de difícil camuflatge, i llegint-te (malgrat no comentar-te) queda clar que la poesia et fa costat.
Potser ets un home molt més proper a la poesia del que et penses.

fanal blau ha dit...

Montse,

provo de trobar-la sempre sempre sempre que puc!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

rosana,

gràcies per arribar fins aquí i benvinguda!
Provo amb la mirada, i de vegades la mirada es fa guerxa!

fanal blau ha dit...

Arare,

m'agrada que sigis una dona positiva!
Jo m'apunto al club!

fanal blau ha dit...

Lolita,

tot pot ser poesia, o no.

Un petó!

fanal blau ha dit...

rits,
coses moooooooolt boniques i no gens boniques.
La persona del fons és un indigent que em va sacsejar!

una abraçada, noia poètica!

fanal blau ha dit...

Olguen,

un antinflamatori?
:)

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

novesflors,

la poesia està, la volem, la vivim tant com podem, però no sempre a tot arreu.
Tal vegada en comptes del "que" hauria d'haver escrit el "quan".
Una abraçada!
A casa teva si que sempre sé trobar-la!