A la llum d'un fanalet: No cal ajupir-se

02 d’octubre 2010

No cal ajupir-se

No cal ajupir-se

per veure

que la poesia s'amaga.

19 comentaris:

Elfreelang ha dit...: No no cal dempeus, assegudes, estirades, ajagudes, mig girades...la poesia juga a l'amagatall amb nosaltres....es pot trobar sota una catifa, a la vora d'un camí amb una flor solitària, en el racó més amagat d'una església, vora un núvol, sota la font, dalt d'una branca, dins un estoig escolar entre els llapis i la goma, dins una butxaca oblidada...en un paper rebregat, en les busques d'un rellotge... si la busques la trobes!; 2 d’octubre del 2010, a les 0:58
Sergi ha dit...: La poesia s'ha amagat de mi tota la vida, ja estigui ajupit o ben dret.; 2 d’octubre del 2010, a les 2:21
montse ha dit...: Sense poesia la vida seria més trista, cal buscar-la per saber que es troba en qualsevol racó per fer-nos companyia.

Salut!!!; 2 d’octubre del 2010, a les 8:12
rosana ha dit...: molt encertat el pensament, i lafoto que l'ilustra, també crec que la poesia s'amaga, i depén de la mirada saber trobar-la, un abraç; 2 d’octubre del 2010, a les 10:04
Montse ha dit...: quina gràcia m'ha fet en Xexu :)
a mi em va passar el mateix fins ben entrada la maduresa. Ara em sembla que no hi ha res que no amagui un punt de poesia; 2 d’octubre del 2010, a les 10:39
lolita lagarto ha dit...: tot pot ser poesia.. només cal veure-ho.
jugue'm-hi a fet i amagar amb la poesia que l'últim serà el primer!; 2 d’octubre del 2010, a les 11:08
rits ha dit...: ai! el que s'hi pot amagar sota una taula!! poesia, carícies, amor!; 2 d’octubre del 2010, a les 12:50
Anònim ha dit...: La poesia és, possiblement, el millor Ibuprofeno que se'ns pot donar.; 2 d’octubre del 2010, a les 15:56
novesflors ha dit...: Jo no crec que la poesia s'amague. Qualsevol cosa pot esdevenir poètica, depén de la nostra mirada.; 2 d’octubre del 2010, a les 19:20
Carme Rosanas ha dit...: A vegades s'amaga, a vegades pot potser ens amaguem nosaltres ... pe`ro segur que ens acabem trobant.

Petonassos, bonica!; 2 d’octubre del 2010, a les 22:45
fanal blau ha dit...: Elvira,
la busco constantment i aferrissada.
Sovint la trobo.
Em sento, prou afortunada.
Aquesta imatge, feta a al mercat de la Boqueria, i disparada a l'atzar, ha fet que s'amagués una mica.; 2 d’octubre del 2010, a les 23:53
fanal blau ha dit...: Xexu,

hi ha coses de difícil camuflatge, i llegint-te (malgrat no comentar-te) queda clar que la poesia et fa costat.
Potser ets un home molt més proper a la poesia del que et penses.; 2 d’octubre del 2010, a les 23:58
fanal blau ha dit...: Montse,

provo de trobar-la sempre sempre sempre que puc!
Una abraçada!; 2 d’octubre del 2010, a les 23:59
fanal blau ha dit...: rosana,

gràcies per arribar fins aquí i benvinguda!
Provo amb la mirada, i de vegades la mirada es fa guerxa!; 3 d’octubre del 2010, a les 0:03
fanal blau ha dit...: Arare,

m'agrada que sigis una dona positiva!
Jo m'apunto al club!; 3 d’octubre del 2010, a les 0:04
fanal blau ha dit...: Lolita,

tot pot ser poesia, o no.

Un petó!; 3 d’octubre del 2010, a les 0:05
fanal blau ha dit...: rits,
coses moooooooolt boniques i no gens boniques.
La persona del fons és un indigent que em va sacsejar!

una abraçada, noia poètica!; 3 d’octubre del 2010, a les 0:07
fanal blau ha dit...: Olguen,

un antinflamatori?
:)

Una abraçada!; 3 d’octubre del 2010, a les 0:11
fanal blau ha dit...: novesflors,

la poesia està, la volem, la vivim tant com podem, però no sempre a tot arreu.
Tal vegada en comptes del "que" hauria d'haver escrit el "quan".
Una abraçada!
A casa teva si que sempre sé trobar-la!; 3 d’octubre del 2010, a les 0:15

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)