No no cal dempeus, assegudes, estirades, ajagudes, mig girades...la poesia juga a l'amagatall amb nosaltres....es pot trobar sota una catifa, a la vora d'un camí amb una flor solitària, en el racó més amagat d'una església, vora un núvol, sota la font, dalt d'una branca, dins un estoig escolar entre els llapis i la goma, dins una butxaca oblidada...en un paper rebregat, en les busques d'un rellotge... si la busques la trobes!
quina gràcia m'ha fet en Xexu :) a mi em va passar el mateix fins ben entrada la maduresa. Ara em sembla que no hi ha res que no amagui un punt de poesia
Elvira, la busco constantment i aferrissada. Sovint la trobo. Em sento, prou afortunada. Aquesta imatge, feta a al mercat de la Boqueria, i disparada a l'atzar, ha fet que s'amagués una mica.
hi ha coses de difícil camuflatge, i llegint-te (malgrat no comentar-te) queda clar que la poesia et fa costat. Potser ets un home molt més proper a la poesia del que et penses.
la poesia està, la volem, la vivim tant com podem, però no sempre a tot arreu. Tal vegada en comptes del "que" hauria d'haver escrit el "quan". Una abraçada! A casa teva si que sempre sé trobar-la!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
19 comentaris:
No no cal dempeus, assegudes, estirades, ajagudes, mig girades...la poesia juga a l'amagatall amb nosaltres....es pot trobar sota una catifa, a la vora d'un camí amb una flor solitària, en el racó més amagat d'una església, vora un núvol, sota la font, dalt d'una branca, dins un estoig escolar entre els llapis i la goma, dins una butxaca oblidada...en un paper rebregat, en les busques d'un rellotge... si la busques la trobes!
La poesia s'ha amagat de mi tota la vida, ja estigui ajupit o ben dret.
Sense poesia la vida seria més trista, cal buscar-la per saber que es troba en qualsevol racó per fer-nos companyia.
Salut!!!
molt encertat el pensament, i lafoto que l'ilustra, també crec que la poesia s'amaga, i depén de la mirada saber trobar-la, un abraç
quina gràcia m'ha fet en Xexu :)
a mi em va passar el mateix fins ben entrada la maduresa. Ara em sembla que no hi ha res que no amagui un punt de poesia
tot pot ser poesia.. només cal veure-ho.
jugue'm-hi a fet i amagar amb la poesia que l'últim serà el primer!
ai! el que s'hi pot amagar sota una taula!! poesia, carícies, amor!
La poesia és, possiblement, el millor Ibuprofeno que se'ns pot donar.
Jo no crec que la poesia s'amague. Qualsevol cosa pot esdevenir poètica, depén de la nostra mirada.
A vegades s'amaga, a vegades pot potser ens amaguem nosaltres ... pe`ro segur que ens acabem trobant.
Petonassos, bonica!
Elvira,
la busco constantment i aferrissada.
Sovint la trobo.
Em sento, prou afortunada.
Aquesta imatge, feta a al mercat de la Boqueria, i disparada a l'atzar, ha fet que s'amagués una mica.
Xexu,
hi ha coses de difícil camuflatge, i llegint-te (malgrat no comentar-te) queda clar que la poesia et fa costat.
Potser ets un home molt més proper a la poesia del que et penses.
Montse,
provo de trobar-la sempre sempre sempre que puc!
Una abraçada!
rosana,
gràcies per arribar fins aquí i benvinguda!
Provo amb la mirada, i de vegades la mirada es fa guerxa!
Arare,
m'agrada que sigis una dona positiva!
Jo m'apunto al club!
Lolita,
tot pot ser poesia, o no.
Un petó!
rits,
coses moooooooolt boniques i no gens boniques.
La persona del fons és un indigent que em va sacsejar!
una abraçada, noia poètica!
Olguen,
un antinflamatori?
:)
Una abraçada!
novesflors,
la poesia està, la volem, la vivim tant com podem, però no sempre a tot arreu.
Tal vegada en comptes del "que" hauria d'haver escrit el "quan".
Una abraçada!
A casa teva si que sempre sé trobar-la!
Publica un comentari a l'entrada