14 d’octubre 2010

Nova proposta de Relats Conjunts

 NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA, Johannes Vermeer 1657-1659

Entra a la cambra esperitada i llença la safata dels darrers préssecs i els primers codonys  de la tardor. Obre la finestra d'una revolada -entortolligant el cortinatge- en un intent d'esvanir l'ofec. Ofec que no té raó de la corredissa que ha fet des del pati dels fruïters, fins a la cambra. Ofec al pit, per la desmembrança d'un desig que sentia aprop i ara s'esmicola en la tremolor de les mans, mentre llegeix.
La llum de primera hora de la tarda, li fa de mirall al full de la finestra amb vidres emplomats. Els núvols la miren.
Li pesa el cos, el cor i les espatlles.

28 comentaris:

Mortadel.la ha dit...

Trist, no? Bonic però trist.
Encara el tinc pendent...
No sé si podré!
Bona nit, Fanal.

ricderiure ha dit...

espera notícies importants!
bon relat!

bona nit!!

Elvira FR ha dit...

M'ha agradat molt fanal blau! té força i està implacablement ben escrit! que no només fas bones fotos que escrius molt bé! el meu relat l'he programat pel dissabte cap a les tres i escaig...ja em diràs que et sembla....bona nit!

Carme ha dit...

Això és una matrícula d'honor, més que un 10.

Fanalet ets una crack, nena!

XeXu ha dit...

Em sembla que el text i la imatge lliguen perfectament, aquesta noia em sembla que entomarà moltes desgràcies en els nostres relats, i és que fa una cara...

Peix ha dit...

Molt intens! Molt bo!

McAbeu ha dit...

Pateixes amb el patiment de la protagonista i això el fa un text magnífic. Felicitats!

montse ha dit...

Molt bo, et fa sentir el neguit de la protagonista.

Salut!!!

Anna Tarambana ha dit...

Molt, molt bo! Es pot sentir aquetsa barreja de nerviosisme, impotència i ràbia!

Mònica ha dit...

Exquisit! el llistó és altíssim. Com m'agraden les teves històries!

Tinc la gran curiositat de poder llegir aquesta carta. Potser ens la podries mostrar....

lolita lagarto ha dit...

buf em falta l'aire, està tan ben explicat que mig s'ofega una en llegir-lo!

Un relat escenogràfic.. i molt molt ben escrit, un aplaudiment!

garbi24 ha dit...

Això està molt ben estructurat, hi ha nivell, es nota.
Trist, però moltes vegades real.

rits ha dit...

ai, ai, ai... espero que les notícies que rebi siguin ben diferents a les que rep en el meu relat!

novesflors ha dit...

Jo també et done matrícula d'honor, m'ha encantat.

coses2 ha dit...

L'ha deixat el novio????
M'ha agradat :))

onatge ha dit...

De vegades la vida pesa per culpa d'un plom... M'agrada el relat.

Des del far nit bona.
onatge

kweilan ha dit...

Genial! Intens i ben escrit. M'ha agradat molt a mi també.

Anna ha dit...

Molt bé Fanal!! M'ha encantat,et felicito!

joanfer ha dit...

Bonic i trist alhora, però m'ha semblat ben preciós, fanal! Petons! ;)

Joan Guasch ha dit...

és bo perquè has creat espectatives i ara tothom vol saber què hi ha més enllà, i més enllà pot ser l'univers sencer.
Les espectatives són tristes? I per què no pensar en un renaixement?

Vicicle ha dit...

Què bé captat l'instant. Tots ens hem ofegat amb ella. Felicitats.

Albanta ha dit...

És trist, i tan intens!!
M'ha agradat molt Fanalet!!

Jordi Tudó ha dit...

Trist però bo.

Salut i sort

Annaquarel.les ha dit...

M'ha agradat recrear-me en el teu relat i deixar-me emportar per la vehemència de la noia. Magnífic. Una abraçada

barbollaire ha dit...

Ets una crack, carinyo!

És bell

Petó
:¬)*

Rita ha dit...

T'has quedat amb tots els detalls del quadre i ens has explicat, sense dades però amb exactitud, les males noves de la carta.

Molt i molt ben escrit, fanal. M'ha agradat molt!
Petons!

deomises ha dit...

I les ganes que provoques de saber què hi diu, a la carta!...

Dolentota... :)


d.

Alyebard ha dit...

Molt bo!