NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA, Johannes Vermeer 1657-1659
Entra a la cambra esperitada i llença la safata dels darrers préssecs i els primers codonys de la tardor. Obre la finestra d'una revolada -entortolligant el cortinatge- en un intent d'esvanir l'ofec. Ofec que no té raó de la corredissa que ha fet des del pati dels fruïters, fins a la cambra. Ofec al pit, per la desmembrança d'un desig que sentia aprop i ara s'esmicola en la tremolor de les mans, mentre llegeix.
La llum de primera hora de la tarda, li fa de mirall al full de la finestra amb vidres emplomats. Els núvols la miren.
Li pesa el cos, el cor i les espatlles.
.JPG)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
28 comentaris:
Trist, no? Bonic però trist.
Encara el tinc pendent...
No sé si podré!
Bona nit, Fanal.
espera notícies importants!
bon relat!
bona nit!!
M'ha agradat molt fanal blau! té força i està implacablement ben escrit! que no només fas bones fotos que escrius molt bé! el meu relat l'he programat pel dissabte cap a les tres i escaig...ja em diràs que et sembla....bona nit!
Això és una matrícula d'honor, més que un 10.
Fanalet ets una crack, nena!
Em sembla que el text i la imatge lliguen perfectament, aquesta noia em sembla que entomarà moltes desgràcies en els nostres relats, i és que fa una cara...
Molt intens! Molt bo!
Pateixes amb el patiment de la protagonista i això el fa un text magnífic. Felicitats!
Molt bo, et fa sentir el neguit de la protagonista.
Salut!!!
Molt, molt bo! Es pot sentir aquetsa barreja de nerviosisme, impotència i ràbia!
Exquisit! el llistó és altíssim. Com m'agraden les teves històries!
Tinc la gran curiositat de poder llegir aquesta carta. Potser ens la podries mostrar....
buf em falta l'aire, està tan ben explicat que mig s'ofega una en llegir-lo!
Un relat escenogràfic.. i molt molt ben escrit, un aplaudiment!
Això està molt ben estructurat, hi ha nivell, es nota.
Trist, però moltes vegades real.
ai, ai, ai... espero que les notícies que rebi siguin ben diferents a les que rep en el meu relat!
Jo també et done matrícula d'honor, m'ha encantat.
L'ha deixat el novio????
M'ha agradat :))
De vegades la vida pesa per culpa d'un plom... M'agrada el relat.
Des del far nit bona.
onatge
Genial! Intens i ben escrit. M'ha agradat molt a mi també.
Molt bé Fanal!! M'ha encantat,et felicito!
Bonic i trist alhora, però m'ha semblat ben preciós, fanal! Petons! ;)
és bo perquè has creat espectatives i ara tothom vol saber què hi ha més enllà, i més enllà pot ser l'univers sencer.
Les espectatives són tristes? I per què no pensar en un renaixement?
Què bé captat l'instant. Tots ens hem ofegat amb ella. Felicitats.
És trist, i tan intens!!
M'ha agradat molt Fanalet!!
Trist però bo.
Salut i sort
M'ha agradat recrear-me en el teu relat i deixar-me emportar per la vehemència de la noia. Magnífic. Una abraçada
Ets una crack, carinyo!
És bell
Petó
:¬)*
T'has quedat amb tots els detalls del quadre i ens has explicat, sense dades però amb exactitud, les males noves de la carta.
Molt i molt ben escrit, fanal. M'ha agradat molt!
Petons!
I les ganes que provoques de saber què hi diu, a la carta!...
Dolentota... :)
d.
Molt bo!
Publica un comentari a l'entrada