05 d’octubre 2010

Liar-se



M'he liat. Vull dir que m'he decidit a canviar el domicili dels llibres al dormitori, i assentar el dormitori on, fins ara, ha estat la casa dels llibres. Entremig hi ha un bon tram d'escales.

Aquest no és el problema, encara tinc bons braços i bones cames per alçar pes (tampoc vull presumir). El problema és que a cada llibre que li canvïo el domicili, em reclama un bocí de temps per remirar-lo. Com un trasllat "en toda regla".
La data, el preu, l'ex-libris i tots els paperets, anotacions, fulletes dissecades-gairebé arnades, bitllets de transport, punts de llibre...

Les petjades de les paraules i les lectures, les petjades al pensament i l'ànima i, per què no, les petjades que han deixat les prestatgeries a la paret (que, evidentment, caldrà pintar de nou).


El primer llibre que em va regalar el meu pare (evidentment a casa hi havia llibres i contes i molts apunts i obres de teatre, però aquest va ser un regal particular) va ser "L'edat d'or: Història veritable d'unes meravelloses vacances infantils".
Era un home auster. Però que moooooolt auster! Vam anar, al mercat de Sant Antoni i em va deixar trïar. Va pagar vint pessetes per un llibre del 31 que hauria costat nou de trinca,  0,40 pessetes. Evidentment, era de segona mà. L'havia escrit un mestre i el primer capítol era "L'encís de la mar". Recordo que no en vaig dubtar gens i vaig dir...aquest! Vull aquest! Em va seduïr.


A un pas de l'edat d'or, en aquest tram entre el  73 fins dia d'avui, us podeu imaginar...com m'he liat, i seguiré liant-me!

I és que m'agrada llegir-te!

22 comentaris:

Carme ha dit...

Dons sí que et veig liada, sí... si has de mirar-te tots els teus llibres un per un amb tant de carinyu... no acabaràs ni en 10 anys! :)

Però si durant 10 anys t'ho passes bé... no hi ha cap problema! ;)

Albanta ha dit...

Aiii, a mi em passa el mateix... necessite 10 vegades més temps del necessari quan em pose a mirar calaixos, i prestatgeries amb tants records.

Mortadel.la ha dit...

Et planyo! No s'acaba mai d'aquesta forma. Jo m'hi enganxo com una lapa quan faig "trasladus" d'aquesta mena. Un s'ho passa pipa!

Rita ha dit...

Una feinada, però d'aquelles que vénen de gust, oi? :-)

iruna ha dit...

sí que tens bones cames i bons braços (com tu no vols presumir...:)

i amb les paraules que dius i escrius, i amb los silencis, una veu i uns dits...

i un cor increïble.

que bonic, este llibre, fanaleta blava.

a mi també m'agrada llegir-te a tu.

bona nit, carinyeta dona que es lia

sànset i utnoa ha dit...

El curiós de tot és que molts llibres no només són la història que ens expliquen sinó la història del record de com ens van arribar a les mans.

*Sànset*

Clidice ha dit...

Meravella de retrobar-se amb tresors antics :) fa dies que em miro de gairell els meus llibres, potser em cal començar a "liar-me" també :)

jomateixa ha dit...

és una "liada" molt agradable, que de segur et portarà unes molt bones estones.

Mònica ha dit...

Quin viatge pel temps i la literatura! a través dels llibres també passa la nostra vida, suposo que moure'ls, és com tornar a sostenir moments, records, somnis, desitjos, situacions, persones...

Em dona ganes de mudar-me a mi també. Gràcies per compartir la història del teu primer llibre. M'ha encantat!

novesflors ha dit...

Aquesta Edat d'or i d'altres van obrint-nos camí en un sentit o en altre (se hace camino al andar...)

Arare ha dit...

aquesta manera de liar-se és perfecta, a mi també m'agrada molt, i avui m'ha passat una cosa semblant, però amb unes caixes de fotos que he canviat de lloc. No m'he pogut estar de mirar-les (gairebé totes) i recordar els moments passats!

ai, com som, eh?

Joana ha dit...

Les hores s'escolen mirant i remirant, recordant i sentint...
Fa poc els vaig treure la pols...
Bona nit fanalet!

joanfer ha dit...

Què seria de nosaltres si no ens liéssim de tant en tant... jejejej...
Per cert, fanal... quan puguis, passa pel meu blog, que tinc una cosa per tu... Petons! ;)

Elvira FR ha dit...

per això estic endarrerint endreçar...em passaria com a tu...aquell llibre, un tros de paper escrit, una tarja vella de metro..tants records...veig que encara deus estar liada!

montse ha dit...

Aquesta moguda s'ha de fer amb calma i tranquil·litat, mentre anem traient la pols als records.

Salut!!!

M. Antònia ha dit...

Molt real quan es fa trasllat o neteja. Molt ben escrit, e saps un munt!

kweilan ha dit...

Llegeixes el llibre i un munt de records vénen a la memòria. Quin apunt més bonic!

Mortadel.la ha dit...

Encara seguim igual?
Un cop de mà? Si?
Ja m'avisaràs...

maijo ha dit...

Són veritables tresors els llibres. No veig que t'ho passis tan malament...
Una abraçada i ànims!

onatge ha dit...

Els llibres sempre són un bressol de savies, de records, i de camins que passats els anys ens transporten a un passat recent i propi...

Des del far amb pluja.
onatge

rosana ha dit...

No m'estranya que te "lies", és normal deixar-se sedduir per aquest llibre, la portada convida a tocar-la, si el tingués davant ho faria, ja ni m'imagino el que trobaràs dins i els records que t'acudiran...espero que hages pogut acabar el trasllat...un abraç

Anònim ha dit...

Aquest llibre és ub tresor , tota una troballa, jo en vaig al darrere perquè penso que explica una història de veritat.

Fanalet podries fer-ne uns cinc centims, o millor tres rals per favorrr ??...
Isidre ( l'horacià)