Liar-se

M'he liat. Vull dir que m'he decidit a canviar el domicili dels llibres al dormitori, i assentar el dormitori on, fins ara, ha estat la casa dels llibres. Entremig hi ha un bon tram d'escales.

Aquest no és el problema, encara tinc bons braços i bones cames per alçar pes (tampoc vull presumir). El problema és que a cada llibre que li canvïo el domicili, em reclama un bocí de temps per remirar-lo. Com un trasllat "en toda regla".
La data, el preu, l'ex-libris i tots els paperets, anotacions, fulletes dissecades-gairebé arnades, bitllets de transport, punts de llibre...

Les petjades de les paraules i les lectures, les petjades al pensament i l'ànima i, per què no, les petjades que han deixat les prestatgeries a la paret (que, evidentment, caldrà pintar de nou).


El primer llibre que em va regalar el meu pare (evidentment a casa hi havia llibres i contes i molts apunts i obres de teatre, però aquest va ser un regal particular) va ser "L'edat d'or: Història veritable d'unes meravelloses vacances infantils".
Era un home auster. Però que moooooolt auster! Vam anar, al mercat de Sant Antoni i em va deixar trïar. Va pagar vint pessetes per un llibre del 31 que hauria costat nou de trinca,  0,40 pessetes. Evidentment, era de segona mà. L'havia escrit un mestre i el primer capítol era "L'encís de la mar". Recordo que no en vaig dubtar gens i vaig dir...aquest! Vull aquest! Em va seduïr.


A un pas de l'edat d'or, en aquest tram entre el  73 fins dia d'avui, us podeu imaginar...com m'he liat, i seguiré liant-me!

I és que m'agrada llegir-te!