27 de gener 2011

Damunt còdols

Damunt còdols i llambordes,
pas a pas.
Amb afany de caminar.

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, caminem i posem-nos en acció, com diu l'eslogan!

Bé, ara mateix no, que és hora d'anar a fer nones.

kweilan ha dit...

Uns versos que m'hauria d'aplicar més d'un cop. Bon cap de setmana!

Maijo Ginovart ha dit...

Endavant, Fanalet!
Unes pedres precioses, però que no es aturen, sempre "pas a pas".
Una abraçada.

Mònica ha dit...

Gran composició! jo aquests dies estic tan cansada que només penso en aturar-me. Tal vegada jo us esperi llegint aquest llibre...

Una abraçada!

Unknown ha dit...

És la millor solució per a totes les enfermetats i mals; caminar sempre cap endavant.

El porquet ha dit...

I caminem per a poder ser, i volem ser per a caminar.

Nits ha dit...

Bona nit, Fanalet!!!!

Ja feia molt que no em passava per aquí. Com sempre un plaer veure les teves imatges i llegir-te.

Doncs a caminar, poc a poc, que entre còdols de vegades costa, però sempre endavant!!!!

Ens nem veient!!!!! :)

fanal blau ha dit...

Bona nit, Nits!

quina sorpresa més agradable veure't per aquí.
Has arribat a bona hora!
Ens veiem. Vinc a veure't!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Porquet,
caminen per poder ser...si!
Un petó, o un gruny! ;)

fanal blau ha dit...

Olguen,
mirar endarrera mala feina, tens raó.
Endavant doncs!

fanal blau ha dit...

Mònica, atura't si et cal, és ben bé de savis.
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Endavant, maijo!
Clar que sí!
Molt bon cap de setmana acolorit.

fanal blau ha dit...

Molt bon cap de setmana, Kweilan.

fanal blau ha dit...

Carme,

torna a ser hora "d'anar a fer nones"...
Com és el temps!!!
un petó!

M. Roser ha dit...

Feia temps que no sentia la paraula còdols...abans, la quitxalla anavem al riu a agafar-ne. Com que l'aigua no deixa que s'aturin, per això són tan arrodonides i llises.
Petons,
M. Roser