A la llum d'un fanalet: Damunt còdols

27 de gener 2011

Damunt còdols

Damunt còdols i llambordes,

pas a pas.

Amb afany de caminar.

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Doncs, caminem i posem-nos en acció, com diu l'eslogan!

Bé, ara mateix no, que és hora d'anar a fer nones.; 27 de gener del 2011, a les 23:16
kweilan ha dit...: Uns versos que m'hauria d'aplicar més d'un cop. Bon cap de setmana!; 27 de gener del 2011, a les 23:47
Maijo Ginovart ha dit...: Endavant, Fanalet!
Unes pedres precioses, però que no es aturen, sempre "pas a pas".
Una abraçada.; 28 de gener del 2011, a les 9:19
Mònica ha dit...: Gran composició! jo aquests dies estic tan cansada que només penso en aturar-me. Tal vegada jo us esperi llegint aquest llibre...

Una abraçada!; 28 de gener del 2011, a les 10:12
Anònim ha dit...: És la millor solució per a totes les enfermetats i mals; caminar sempre cap endavant.; 28 de gener del 2011, a les 14:57
El porquet ha dit...: I caminem per a poder ser, i volem ser per a caminar.; 28 de gener del 2011, a les 18:19
Anònim ha dit...: Bona nit, Fanalet!!!!

Ja feia molt que no em passava per aquí. Com sempre un plaer veure les teves imatges i llegir-te.

Doncs a caminar, poc a poc, que entre còdols de vegades costa, però sempre endavant!!!!

Ens nem veient!!!!! :); 28 de gener del 2011, a les 23:40
fanal blau ha dit...: Bona nit, Nits!

quina sorpresa més agradable veure't per aquí.
Has arribat a bona hora!
Ens veiem. Vinc a veure't!
Una abraçada!; 28 de gener del 2011, a les 23:51
fanal blau ha dit...: Porquet,
caminen per poder ser...si!
Un petó, o un gruny! ;); 28 de gener del 2011, a les 23:52
fanal blau ha dit...: Olguen,
mirar endarrera mala feina, tens raó.
Endavant doncs!; 28 de gener del 2011, a les 23:53
fanal blau ha dit...: Mònica, atura't si et cal, és ben bé de savis.
Una abraçada!; 28 de gener del 2011, a les 23:55
fanal blau ha dit...: Endavant, maijo!
Clar que sí!
Molt bon cap de setmana acolorit.; 28 de gener del 2011, a les 23:56
fanal blau ha dit...: Molt bon cap de setmana, Kweilan.; 28 de gener del 2011, a les 23:56
fanal blau ha dit...: Carme,

torna a ser hora "d'anar a fer nones"...
Com és el temps!!!
un petó!; 28 de gener del 2011, a les 23:57
M. Roser ha dit...: Feia temps que no sentia la paraula còdols...abans, la quitxalla anavem al riu a agafar-ne. Com que l'aigua no deixa que s'aturin, per això són tan arrodonides i llises.
Petons,
M. Roser; 29 de gener del 2011, a les 21:34

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)