07 de juny 2011

Rera la pluja


Rera la pluja
et fas gran a la mirada.
Petit com ets.

20 comentaris:

Carme ha dit...

Passeja cargol
en mil camins
dibuixats a la mà

Barbollaire ha dit...

:¬)*****

GEMMA ha dit...

Que repetit que és!
Bon dia, Marta.

maijo ha dit...

Ohhhhhh! El cargolet és encantador. Però, a més, aquesta imatge i aquests versos tan tendres el fan gran.

El porquet ha dit...

De petit, quan tornava del poble dels meus padrins plens de productes de l'hort, tot sovint s'hi havia colat algun caragolet petit.

Llavors jo el posava en un pot i el cuidava les setmanes o mesos que fessin falta fins que tornàvem al poble, a on, ara ja més gros, els tornava a alliberar en el seu medi natural del qual s'havia extraviat.

Preciosa la foto!

òscar ha dit...

I treu banya, pujant a la muntanya de la mà.

lolita lagarto ha dit...

car-gol-ets!
que mono... bé què cargolet!

novesflors ha dit...

Caragol, caragol
trau les banyes
que ix el sol.


Sembla que li agrada la teua mà.

Joan Guasch ha dit...

fins i tot els cargols, quan són petits, són una "monada". Vaig corrents a l'aigüera perquè hi he deixat un enciam acabat de collir i molt em temo que els seus habitants amb banyes es comencin a escampar per la cuina!

Elfreelang ha dit...

Quina gràcia! ai just en sortir de la feina també vaig veure un cargolet amb la banya treta! magnifica foto!

Cèlia ha dit...

El cargol es veu reflectit a l'anell com en un mirall? Què deu pensar? (petites tonteries...)

Vida ha dit...

Quina gràcia, a vegades tenim connexió els blogaires...de caragol a cargol i que consti que no havia vist la teva entrada...:)

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Després de la pluja el cargol treu banya i puja a la muntanya de la teva? mà...

Assumpta ha dit...

Què petitó! :-)

montse ha dit...

Cóm m'agrada aquesta imatge i aquestes paraules que et fan imaginar i recordar!!
Una abraçada i bon cap de setmana.

fanal blau ha dit...

Carme,

gràcies per l'acompanyament poètic!

...

Barbollaire,

same to you!

...

Gemma,

repetit, repetit, no feia ni un centímetre...remenant plantetes se'm va enfilar i corrents vaig anar a buscar la màquina!
Una abraçada, gran! :)

fanal blau ha dit...

maijo,

oi qe si?
em meravella la natura!
un petó, dibuixadora!

...

Saps que feina jo amb els meus germans, Porquet?
Feiem curses! Traçavem carrils amb un guix i a veure quin era el més ràpid!
Ara penso que era una bona manera d'educar la paciència!
Segur que tu no camines a pas de cargol! :)
Una abraçada!

...

sí, òscar, el tenia al palmell de la mà!
un petó, guapíssim!

fanal blau ha dit...

lolita,

cargolet, que de micos encara no n'he fotografiat cap, però mai se sap...:)
feliç week-end!

...

novesflors,
els sol ix estos dies...
a vore si torna...
un beset!

...

Joan,

espero que arribessis a temps!
Tenen la fama de ser lents, però de vegades se les enginyen per fer ral·lis!
Un petó, poeta!

fanal blau ha dit...

elfreelang,

a ciutat no se'n veuen tants, però aquí a la que plou...has d'anar en compte de no trepitjar-los.
Va...que diuen que demà farà solet! :)
Una abraçada!

...

Cèlia,
no deu agradar-se massa perquè d'ha tombat! :)
És un cargolet gairebé transparent!

...

Ostres, Vida, vinc pitant a veure't!
:)

fanal blau ha dit...

M. Roser, al palmell, si!
Un tresoret...:)
Un petó!

...

Assumpta,
menut, menut...però simpàtic!
Un bon cap de setmana!

...

Gràcies, Montse, l'artista de la imatge ets tu!
Bon cap de setmana, viatgera!