14 de juny 2011

Restava...


Restava, just arribada a casa, mirant la lluna.
Un crit -aliè- desfà l'encanteri de l'encontre.
L'esglai, condueix l'oïda instintivament.
Venturosament i atzarosa, reapareix de nou, 
en forma de flor.

11 comentaris:

novesflors ha dit...

Estàs feta tota una fotògrafa i tota una poetessa.

onatge ha dit...

A la llum del teu fanalet, tot esdevé poesia...

Des del far amb bona lluna.
onatge

Carme ha dit...

És una flor d'algun cactus, oi?

Preciosa foto, fanalet. Ja saps que demà has de tornar a mirar la lluna? :)

lolita lagarto ha dit...

que xula!! la lluna pren totes les formes, però aquesta és preciosa..

fanal blau ha dit...

oi que si, lolita?

...

Carme,

si, és la flor d'un cactus. Floreix i té 24 hores.
Quan l'he fotografiat, la llum anava de baixa i la lluna s'enfilava.
Demà, tornaré a mirar-me la lluna!

fanal blau ha dit...

Onatge,

a la llum del teu far, també! :)

...

novesflors,

mira...gràcies..., moltes gràcies...

GEMMA ha dit...

Quin moment més màgic, segur que inoblidable.

Preciosa imatge, com ens tens acostumats!

Thera ha dit...

Oh! Quan m'agrada!!

Una abraçada.

fra miquel ha dit...

Diuen que avui la lluna tindrà un to vermellós, mentre la terra l'amagui amb la seva ombra. Feu-li fotos. Jo no podré :o(
B7s

Les flors dels cactus acostumen a ser molt boniques...i a durar poques hores.
La foto preciosa :o)

jomateixa ha dit...

Una flor preciosa, una foto perfecta

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

La lluna reapareix en forma de flor, molt bonic...Avui hi ha un eclipse total de lluna, que es veu que serà espectacular...
Petons,
M. Roser