Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
15 comentaris:
Era una ona estimadora, doncs!
Suposo que tu també la trobes a faltar a ella. :)
La ona sempre escriu
en la brevetat profunda
de la seva vida efímera...
Des del far salut.
onatge
Que dolça, aquesta ona.
Ona estimadora, dolça... i romàntica! ;)
oooh, que em transformo en ona!!!
si que és maco, si!
Maco maco!!! :)
I és veritat que tot d'una o altra manera resta impregnat.
Molt maco el conjunt del muntatge visual i escrit.
volia ficar cullerada amb un toc d'humor, però no ho puc fer... destrossaria el teu magnífic poema i no s'ho mereix (ni tu tampoc)
Una abraçada d'onada blava.
Ssshhh...
L'ona encara venia
i ja se'n va.
Tota tu ets un tatuatge d'aigua de mar, un tatuatge dels que no se'n van, que són per tota la vida.
Ja formes part del mar...
Petons,
M. Roser
Què bonic!
I quan se'n va esborra el tatuatge que jo havia dibuixat a la pell a base de cubells de sorra, pales i esgarrapades.
Les ones que van i venen, la cadència de la vida, molt bonic
Quines paraules més romàntiques i tendres. De vegades l'anyor arriba fins i tot abans d'arribar, abans d'una primera trobada.
B7s
És una ona romàntica, d'aquelles que de tan salades te les menjaries! Fantàstics i frescos versos, Fanalet!
Publica un comentari a l'entrada