24 de juny 2011

Recomano


"La necessitat d'escriure és com la necessitat de fer un somriure. S'ha de fer, s'ha de treure, no es pot quedar a dintre perquè, si es queda dintre, el somriure es fa malbé, esdevé ganyota, i, les lletres, punxes que se't claven per tot el cos i que no et deixen viure en pau."

fragment de La nevada del cucut de Blanca Busquets


N'afegiria molts d'altres que m'han impactat, que m'han atrapat en la lectura, però m'estimo més convidar-vos a la lectura d'aquesta novel·la. Us la recomano; no en sé de fer-ne bones ressenyes, però és una troballa exquisida. I no us decebrà.

...



Fa molts anys, amb els meus germans, ens vam quedar a primera línia. Era una expressió de les que s'escoltava a casa quan es morien els que, per edat, ens portaven avantatge. I per allò de la "llei de vida".

Ens vam quedar en primera línia massa joves pel que corresponia. Si més no, jo així ho vaig viure.
Pocs referents ens queden per realimentar la nostra memòria de joves (amb els interessos en d'altres paranys) i no-tant-joves-ara, per recuperar el passat dels nostres ancestres, dels nostres progenitors.

Ja en fa uns quants, que vaig demorant preservar un passat,  de l'oblit de la nostra memòria, ni que sigui pels que n'esgarraparan uns per endavant. I amb el desig que siguin molts.


Com quan l'àvia m'explicava que, esclatada la guerra, portant la meva mare agafada de la mà, l'havien aturat, en més d'una ocasió, per preguntar-li si era la Ingrid Bergman (poc cinema devíen veure  perquè havia nascut una dècada més tard, però tot i així he de reconéixer que de les fotografíes que en conservo, una retirada si la té). O de quan l'havien enviat a Caballito, Córdoba, Argentina (ho deia així tot seguit) en un vaixell que va salpar i endinsar-se a la mar més de trenta dies, perquè s'havia quedat orfe i l'enviaven amb son pare que havia refet la terrible viduïtat en plena joventut. O quan...

Em queden pocs testimonis fidels de la realitat i hauré d'afanyar-me. Sense pretensions. Ni que només sigui per a mi i els que m'envolten.
Tinc molt mala memòria. I no la vull perdre.

22 comentaris:

novesflors ha dit...

Jo de vegades he pensat que hauria d'haver recuperat paraules, expressions, maneres de dir que es van perdent perquè en aquest món cada vegada més globalitzat sembla que fins i tot la llengua, la nostra, globalitzem. Però crec que ho he pensat massa tard.

novesflors ha dit...

Em referesc a maneres de dir que he sentit als avis o als pares i que ja ni recorde, alguna vegada me'n ve alguna al cap, però esporàdicament. És una llàstima.

Montse ha dit...

Ens cal conservar-la, la memòria! És molt important...

et vaig llegint, fanalet, però he estat molts dies sense poder comentar, ostres, a veure si avui...

un petonet!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Aquest fragment és molt bonic, deu ser un llibre molt interessant.
He llegit el teu text defensant el preservar la memòria dels temps passats, de l'oblit. Crec que és bonic recordar, per nosaltres mateixos i si ho deixem escrit, pels que vinguin després, És una bona herència amb l'avantatge que no crearà problemes...
Una abraçada,
M. Roser

El porquet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
El porquet ha dit...

Ho torno a intentar, que el blogger m'ha petat el comentari primer. Deia...

Escriu Fanalet escriu! I si pots i vols fes-ho en un blog, en aquest o en un altre, que aquí estarem esperant amb delit les històries que serves que, de ben segur, amb el poc que ja ens has explicat en aquest post, estan plenes d'emocions, sentiments, records.. i vida.

Escriu Fanalet, escriu!

onatge ha dit...

Bona recomanació, jo el vaig llegir fa uns mesos i em va encantar, tant és així qeu vaig comprar-me també Tren a Puigcerdà, una meravella, i encara en vaig llegir un tercer qeu ara no en recordo el títol.

Des del far salut.
onatge

Joana ha dit...

Moltes gràcies per la recomanació, sembla molt interessant.
Viure la vida, les emocions, sentiments, somnis, recordsi fantasies mitjançant l'escriptura, suposa reviureles i deixar el seu testimoniatge de manera infinita, sense que el temps se'le emporte.

Bon dissabte

calaix ha dit...

Té, bona pinta si. Me l'apunto!
:-)

Elfreelang ha dit...

Gràcies! apuntada la recomanació!

montse ha dit...

En prenc nota.

iruna ha dit...

gràcies per la recomanació, fanaleta, però no sé si arribaré a llegir la novel·la. les històries que et proposes recuperar i no perdre, estes sí que espero poder llegir-les. esta dona que pronunciava "a caballito-córdoba-argentina", segur que també s'emocionarà llegint-te, mentre tu continues buscant-la.

una abraçada, bonica

rits ha dit...

me l'apunto i avui ja en porto dos de recomenacions.

A mi em va passar que quan l'avi ens explicava les històries de la guerra, no li féiem gaire cas. Després me'n vaig penedir. Intento treure-li records a l'àvia, xò sé que tb li fan una mica de mal.

Carme ha dit...

Apuntat per els vacances!

A mi també em queden molt poc testimonis fidels a la realitat i no he fet gens gens, de deures... per preservar la memòria. Potser perquè moltes coses de les que explicaven feien mal. Un munt d'èpoques difícils i jo feia com diu la rits... no feia gaire cas...

Una de les coses que em sap més greu d'haver perdut de mica en mica, són le paraules, com diu Noves Flors, els meus pares, avis oncles i tietes deien paraules que ja no es diuen gens. De tant en tant me'n ve alguna i de tant en tant en trobo una a cal Jordi Dorca, a ADVERBIA i em fa miota il·lusió.

fanal blau ha dit...

novesflors,

tens raó; el "regomello" de l'altre àvia si m'ha quedat...
Un petó!

...

Montse,

tu navega i no t'amoïnis, que tenim mar per endavant!
De tota manera, moltes gràcies per venir!
Una abraçadeta, arare!

fanal blau ha dit...

M. Roser,

crec que t'agradarà llegir-lo.
Tens raó, aquestes herències, si es deixen són menys conflictives.
La millor herència, però, és la memòria.
Bona tarda de diumenge!

...

Porquet de sant antoni!!!

gràcies pel reintent! gràcies pels ànims! ets un encant!!!

fanal blau ha dit...

onatge,

tu ets un lector incombustible, oi?
Aniré a buscar els que em recomanes tu!
Gràcies mil!

...

Joana,

"en ello estamos", oi?
Una abraçada, poetessa!

fanal blau ha dit...

calaix (encantada de veure't per aquí!), elfreelang i montse,
penso que us agradarà!
Que estreneu una molt bona setmana!
Tres abraçades!

fanal blau ha dit...

iruna,

això està fet! si mai arriba ni que sigui a esborrany, m'agradarà compartir-lo!
Un besitirrillet? ;)

...

rits,
si ara fas vacances...;)
o si no a l'agost...:)
Demama-li a l'àvia pels bons records i t'ho agraïrà!
Un petó, noia bonica!

fanal blau ha dit...

carme,

te l'has apuntat per "els vacances"?
jejeje...marxes dos dies, se t'acumula la feina i els dits van massa ràpits...;)

Entenc el que dius, però mira, hi ha lectures que desperten propòsits latents...

Nu petó! Ai...no! "Un petó!"

ilargia ha dit...

sempre agrada recordar moments del passat..i més, tenint present que la majoria dels records que tenim son de moments bons :) l'altre dia vaig trobar una cinta de so de quan l'edu&jo érem petits, em va fer sorgir un somriure i adonar-me'n de com de xerraire era l'edu i de com l'imitava jo :) sort en les escriptures i saps que sempre és un plaer llegir-te! muà

fanal blau ha dit...

ilargia,

trobar-te aquí també és un plaer multiplicat!
Me l'hauràs de deixar escoltar!
En alguna capsa encara dec tenir una que et vaig enregistrar jo quan vivia a barcelona i tu eres ben petitona. Ens llegies, sense saber-ne encara, el conte de la Rateta presumida...! :)

Algun dia sortirà i te la donaré!
bona nit, petita gran dona!
Ja saps que em tens el cor robat!
Muàs per a tu, "neboda predilecta"! ;)