Recomano

"La necessitat d'escriure és com la necessitat de fer un somriure. S'ha de fer, s'ha de treure, no es pot quedar a dintre perquè, si es queda dintre, el somriure es fa malbé, esdevé ganyota, i, les lletres, punxes que se't claven per tot el cos i que no et deixen viure en pau."

fragment de La nevada del cucut de Blanca Busquets


N'afegiria molts d'altres que m'han impactat, que m'han atrapat en la lectura, però m'estimo més convidar-vos a la lectura d'aquesta novel·la. Us la recomano; no en sé de fer-ne bones ressenyes, però és una troballa exquisida. I no us decebrà.

...



Fa molts anys, amb els meus germans, ens vam quedar a primera línia. Era una expressió de les que s'escoltava a casa quan es morien els que, per edat, ens portaven avantatge. I per allò de la "llei de vida".

Ens vam quedar en primera línia massa joves pel que corresponia. Si més no, jo així ho vaig viure.
Pocs referents ens queden per realimentar la nostra memòria de joves (amb els interessos en d'altres paranys) i no-tant-joves-ara, per recuperar el passat dels nostres ancestres, dels nostres progenitors.

Ja en fa uns quants, que vaig demorant preservar un passat,  de l'oblit de la nostra memòria, ni que sigui pels que n'esgarraparan uns per endavant. I amb el desig que siguin molts.


Com quan l'àvia m'explicava que, esclatada la guerra, portant la meva mare agafada de la mà, l'havien aturat, en més d'una ocasió, per preguntar-li si era la Ingrid Bergman (poc cinema devíen veure  perquè havia nascut una dècada més tard, però tot i així he de reconéixer que de les fotografíes que en conservo, una retirada si la té). O de quan l'havien enviat a Caballito, Córdoba, Argentina (ho deia així tot seguit) en un vaixell que va salpar i endinsar-se a la mar més de trenta dies, perquè s'havia quedat orfe i l'enviaven amb son pare que havia refet la terrible viduïtat en plena joventut. O quan...

Em queden pocs testimonis fidels de la realitat i hauré d'afanyar-me. Sense pretensions. Ni que només sigui per a mi i els que m'envolten.
Tinc molt mala memòria. I no la vull perdre.