HOME DE VITRUVI, Leonardo da Vinci 1492
En Leo li havia dit que tenia la solució pels seus quilos de més.
-Fes-me cas, Vinci, és una coaching esportiva de prestigi i podrà fer algun miracle....- va plantificar-li sorneguerament.
Només va quedar una referència emboirada d'alguna cosa semblant a vitubrio...
Se sentia encerclat en les seves desproporcions. I cada vegada més, s'anava tancant i tancant.
-Carrer Vitruvio, m'has dit? -va telefonar en Leo a hores intempestives.
-Vitrubi, tío, l'home de vitruvi, au...deixa'm clapar! -li va endinyar poc amigablement.
Va anar directament al google, va escriure l'adreça i va tenir clar on havia d'anar.
A tres carrers del Paseo de la Castellana, hi vivia l'amor de la seva vida.
Una proposta de Relats Conjunts.
11 comentaris:
Molt bo!
Felicitats,molt bo i original.
carai amb el vitruvi! original! m'ha agradat fanal blau!
Aiiiiiiiii, que crec que me'n vaig jo també cap allí!!!
Molt original. Enhorabona!!!
Hahahahaaaa! Boníssim!
Estem al juliol i encara no ha començat l'operació biquini? :)
Serà una estudiant de la residència o una colombiana del consulat? Ai, ai ai!
Quan es tracta de l'operació biquini...el que calgui :)
Wow! no sabía que existís un carrer que es digui Vitrubio a Madrid!
Molt bó i original el relat Fanalet!
hahahaaaaa i això operació biquini ja a la vista oi???
Bon cap de setmana.
Quin enginy que tens, fanalet. No només tens el do del lletraferit, sinó que a més a més construeixes un relat on el lector ha d'interactuar per donar sentit a la història.
Em trec el barret!
Moltíssimes gràcies per la teva meravellosa poesia. Amb el teu permís, no m'he pogut estar de publicar-la juntament amb l'aquarel·la.
En "Leo" hahaha... molt bo!! ai, ai, aquestes operacions bikini!! ;-))
Publica un comentari a l'entrada