Potser perquè en tenia ganes i em feia il·lusió veure-la; potser perquè un dia vaig escoltar en Claudio Magris i em va enamorar; potser perquè ja ho havia intentat amb bona companyia i no vam poder veure-la; potser perquè a l'hora que vaig anar-hi, estava sola i tot l'espai era meu; potser perquè em va despertar neurones adormides; potser perquè Triestre va ser el bressol dels desprotegits; potser...
Però, sigui pel que sigui, amb potsers o no, l'exposició de la Trieste de Magris, acaba d'aquí a no res, i jo m'hauria perdut en el no lloc.
11 comentaris:
Aix...que si s'acaba d'aquí no res, segurament me la perdré!
El senyor blogger se m'ha cruspit el comentari..moltes gràcies per la recomanació! Magris és un pou de sapiència i cultura;
QUINA CIUTAT TAN BONICA,TAN DECADENT,TAN GERMANICA.....A MI HAN TE EL COR ROBAT.SI POTS DONA-LI UN COP D'ULL,AL NATURAL ESCLAR,TE UN DEFECTA ES UN XIC CARA.
JUGANT AMB BARCELONA
me l'apunto! me n'has fet venir moltes ganes!
Doncs a mi em sembla que ja no la veuré.
Ostres, si dius que és tan bona procuraré d'anar-hi aquest cap de setmana! Gràcies per la recomanació!
Deu ser una ciutat magnífica, però ,és clar, has d'anar a Itàlia...suposo que parleu d'una exposició i també em queda una mica lluny...
M'han desaparegut les fotos dels seguidors, no sé pas com us recuperaré!!!
Petons,
M. Roser
Llàstima, jo no hi podré anar...
Hola excompanyia... M'he decidit a anar avui, i sobretot m'han entrat ganes d'anar a Trieste, dels escriptors d'aquesta ciutat ni flowers però he sortit de l'exposició una mica més apresa, i amb dos llibres de la llibreria laie.
Gràcies per la recomanació!
hauria d'anar a Barcelona.
Claudio Magris m'agrada molt
Un abraçada forta
Esperarem que vinga cap ací!!! Igual tenim sort per ací baix, mai se sap!!!
Gràcies per la informació!!!
B7s
Publica un comentari a l'entrada