25 d’agost 2011

Com un apòsit


Com un apòsit,
guareix la dansa
i cicatritza ombres.

8 comentaris:

El porquet ha dit...

Dansar amb alegria, sense pensar en res, entregat al ritme de la música... això sí que ho guareix tot!

Joana ha dit...

has aconseguit una imatge amb molta força expressiva amb cicatritza les ombres!!!

Barbollaire ha dit...

boníssima!!!

dels detalls tècnics en parlem en un altre moment, ok? ;¬P però... has provat en B&N?

petó sense apòsits!

cantireta ha dit...

Quan ballo sóc u, el meu centre és integre, el meu alè refà l'esperit.

Anònim ha dit...

DANSA I DANSA...
FORA INMOBILITATS....
VISCA EL RITME,QUE ALLUNYA ELS PENSAMENTS NEGATIUS....
PER MOLTS ANYS AMB RETARD DOLÇA, AIXI QUE ETS LLEO COM JO?EP!I COM EL MEU DARRER NET AN MIQUEL,QUE ENCARE NO TE UN MES
JUGANT AMB BARCELONA

Barcelona m'enamora ha dit...

Genial! Hi estic taaaaan d'acord, ballar ens fa sortir de nosaltres mateixos i simplement ser, expressar, sentir, deixar-se endur....ballar ens converteix en llum.

Maijo Ginovart ha dit...

Quins versos més curatius! Sembla que sento la música.
Un petonet, Fanalet.

Helena Bonals ha dit...

Diuen que ballar allibera, per això mateix deu guarir.