A la llum d'un fanalet: Passeigs

25 de juny 2012

Passeigs

Qualsevol capvespre,

tornarem a escriure a llapis 

cadascun dels passeigs

dels peus

i de l'ànima.

18 comentaris:

Barbollaire ha dit...: ja ho diuen ja, que cadascú escriu com el que és...

I aquesta entrada és rotundament bella...

Un petó dolcíssim, portador de tots els colors necessaris per dibuixar somriures; 25 de juny del 2012, a les 10:04
jpmerch ha dit...: Bé, després del comentari d'en Barbollaire, només puc dir:
Bon dia!; 25 de juny del 2012, a les 10:22
Elfreelang ha dit...: Un molt bon passeig...amb un llapis com aquest podem iniciar el dibuix dels nostres somnis més preuats; 25 de juny del 2012, a les 10:31
Alba ha dit...: Que bonic Fanalet!!! Tornar a escriure a llapis.... o a bolígraf, que així ja no s'esborra mai més!!
Petonets!; 25 de juny del 2012, a les 10:39
Jordi Dorca ha dit...: Farcell que no pesa.; 25 de juny del 2012, a les 13:09
Carme Rosanas ha dit...: O qualsevol migdia, si cal!

És broma... ;) ja ho saps.

M'encanta el teu post.; 25 de juny del 2012, a les 13:37
Sílvia ha dit...: Ostres, jo vull un llapis com aquest i escriure sense por encara que pesi una mica. És una idea molt bonica!!; 25 de juny del 2012, a les 13:47
novesflors ha dit...: Escriure és important, ja siga a llapis, amb ploma, amb ordinador o, fins i tot, amb la fotografia o la pintura, que són com "altres maneres d'escriure".; 25 de juny del 2012, a les 14:26
GEMMA ha dit...: I somriurem al adonar-nos que cal que el llapis porti mina per deixar escrita alguna cosa! Petonet.; 25 de juny del 2012, a les 16:35
Galionar ha dit...: I sobretot, tenir alguna cosa per escriure, no ser orfe de sentiments ni paraules. Els teus passeigs segur que reclamaven un llapis molt gros pre no acabar-se abans d'hora.
Una abraçada!; 25 de juny del 2012, a les 17:29
Francesca ha dit...: Una foto molt metafòrica per a tots nosaltres!; 25 de juny del 2012, a les 18:41
Laura T. Marcel ha dit...: Has convertit la curiosa fotografia en una metàfora preciosa i l'espurna que ha desencadenat aquests versos tan macos.; 25 de juny del 2012, a les 20:03
Anònim ha dit...: PASSEIGA,...AMB EL CORT I ELS ULLS OBERTS....PASSEIGA CERCANT,SEMPRE CERCANT,UN LLOC MILLOR PER DESCANSAR.
JUGANT......; 25 de juny del 2012, a les 20:04
lolita lagarto ha dit...: ja sabia jo que tenies una ànima molt gran..,no sé si amb aquest llapis en tindràs prou..:)
un poema molt tendre, preciós..!; 25 de juny del 2012, a les 20:24
Maijo Ginovart ha dit...: Recordo el llapis i rexonec la veu dels versos. Un post molt bonic.; 26 de juny del 2012, a les 12:47
Papallona blava. ha dit...: Potser, de vegades, les paraules pesen tant dins l’ànima, que només podem arrossegar el llapis, fins que el cor ens deixa escriure-les en algun racó del camí.; 26 de juny del 2012, a les 13:14
Anònim ha dit...: I, en qualsevol cas, sempre podrem esborrar la petjada equivocada..; 27 de juny del 2012, a les 21:10
M. Roser ha dit...: Jo també sóc d'escriure amb llàpis, perquè perquè, com diu el meu veí, pots corregir fàcilment les errades, i l'olor de la fusta, és un petit plaer...; 1 de juliol del 2012, a les 19:41