04 de juliol 2012

La son dels vençuts, la teva.




La son dels vençuts, la teva.
El jaç incòmode, la pell nafrada.


Un degoteig lent i constant de sal
per sobreviure
a una escomesa perduda.


Obres els ulls i els tanques.
Els obres, els tanques, els obres, els tanques,
quan ja quasi no respira la mirada,
i no vesteix ni una espurna de somriure.

Con si de tants i tants que en regalaves
s'haguessin exhaurit de cop i volta
sense possibilitat de reeescriure'ls.

I et deixo un traç de formiga a la mà,
amb l'índex i el cor fent passades curtes
mentre la lluna udola,
i uns còdols s'entesten en no tancar la porta
i deixar-te marxar. 





15 comentaris:

carina ha dit...

Bon dia, obro el bloc i em trobo amb aquest regal teu, unes paraules, uns versos preciosos per començar bé la jornada

Carme Rosanas ha dit...

Amb el cor encongit de llegir-te, precioses i tristes paraules... que només et sabria contestar amb una abraçada, llarga, llarguíssima.

Barbollaire ha dit...

Carinyo... estimada...
jo, com Carme, tampoc sabria com contestar-te més enllà d'una abraçada llarga, infinita...
I uns petons dolcíssims per acompanyar-vos...

No és molt, ho sé, però saps que són de tot cor...

Elfreelang ha dit...

sobren paraules fanal blau, tot és a flor de pell
t'abraço

lolita lagarto ha dit...

hi ha moments en què un traç de formiga a la mà és el que més reconforta i s'agraeix i s'entén..
Fanalet....una abraçada i una altra i una altra..

M. Roser ha dit...

Hi ha coses que un no sap com enfrontar, les veus passar i no pots fer res per evitar-les...Potser el clar de lluna, t'ajudarà a amorosir alguns moments...
Una forta braçada.

Galionar ha dit...

Quant de sentiment, Fanalet, i quina manera tan bella de fer-nos arribar la teva tristesa...! Jo també, avui, t'abraço ben fort i no dic res més.

Drapaire de mots ha dit...

Es ven trist quan se'n van els que estimem.
Tens un munt de somriures regalats i unes quantes abraçades. La meva també si puc donar-te-la.

Un petó i una abraçada.

Glo.Bos.blog ha dit...

El teu poema destil·la tristesa, dolor, que voldria consolar amb una forta abraçada. De tot cor.

Maijo Ginovart ha dit...

Una forta abraçada, fanalet. Quan sentiment podem arribar a experimentar... Hi ja vegades que no em voldríem tant. El poema és molt bonic.

rits ha dit...

Un petó mol gran fanalet. Hi ha molt de sentiment en aquestes paraules.

novesflors ha dit...

La lluna té cara de tristesa, però la seua llum il·lumina el fanal i la blavor es percep.

Laura T. Marcel ha dit...

Hi ha moments de dolor que no podem evitar.
Una abraçada forta per fer-te costat.
El temps tot ho cura. Deixa que corri l'aire.

fanal blau ha dit...

Una agraïments sincers que us arribin per aquest acompanyament...
Va marxar, tranquil·la, fa dos dies...
Gràcies...

kweilan ha dit...

Una abraçada molt forta!