La son dels vençuts, la teva.

La son dels vençuts, la teva.
El jaç incòmode, la pell nafrada.


Un degoteig lent i constant de sal
per sobreviure
a una escomesa perduda.


Obres els ulls i els tanques.
Els obres, els tanques, els obres, els tanques,
quan ja quasi no respira la mirada,
i no vesteix ni una espurna de somriure.

Con si de tants i tants que en regalaves
s'haguessin exhaurit de cop i volta
sense possibilitat de reeescriure'ls.

I et deixo un traç de formiga a la mà,
amb l'índex i el cor fent passades curtes
mentre la lluna udola,
i uns còdols s'entesten en no tancar la porta
i deixar-te marxar.