30 de setembre 2012

No era la mateixa aigua


No era la mateixa aigua, la d'avui,
que la de dissabte passat.
Els dits nus, despullats, avui calçaven.
I la mullena als peus era distinta.
Més humida i més freda.

Ja ho té l'inici de  tardor;
que hom se'ls mira, els palplanta,
i tot plegat,
frisa per fer camí, pausat,
cap a la bonança de l'hivern.
Amb la memòria de la sal sucrada
incrustada a la pell.
 

20 comentaris:

cantireta ha dit...

!!

Montse ha dit...

la memòria de sal sucrada, quanta bellesa i quanta veritat!

kika ha dit...

l'estiu ja només són records!

joan gasull ha dit...

El cicle de la vida és va complint......pas a pas

Galionar ha dit...

Es va allunyant el record dels dies d'estiu; ara, en el seu lloc, s'hi va instal·lant el temps de reflexió i de calma. Esperarem l'estiu proper i les aigües càlides del mar.
Una abraçada.

Alba ha dit...

Res és el mateix que ahir... tot flueix!

montse ha dit...

Bellíssim! I a poc a poc anem transformant la vida en el anys.

Elfreelang ha dit...

no no és la mateixa aigua....aquesta la teva i la nostra amb regust de salbror de mar i d'estiu la deixem enrere però entrem a la tardor primavera d'hivern per encarar d'una vegada potser camins diferents!
abraçada immensa( pssss cada dia escrius més bé!)

Glo.Bos.blog ha dit...

La tardor ja es fa notar, ha refrescat i avui plou... Però a la memòria els records són assolellats.
Preciós, Fanalet!

M. Antònia ha dit...

Els records són el coixí on l'avui busca estar en pau i ser feliç. L'olor de terra i arbres mullats, també són bons, encara que et treguin la salabró.

Laura T. Marcel ha dit...

L'aigua és vida, sigui dolça o salada, més càlida o més fresca. I les teves paraules trenades la fan més maca.

novesflors ha dit...

Caminem tardor enllà, cap a l'hivern entre la bellesa dels teus versos.

joana ha dit...

el paissatge canvia d'una setmana a l'altra... tot i així, l'aigu de pluja és una meravella també! I la tardor, n'és com un bòtil ben plenet...

molt polits els versos... i l'aigua de mar, potser que em soni una miqueta jeje

lolita lagarto ha dit...

sal i sucre..
i cap a la tardor que sempre ens evoca els dolços dies de pa amb vi i sucre..
l'aigua de la foto mulla!

jomateixa ha dit...

sembla sempre igual, però mai és la mateixa.

Deric ha dit...

sí, ja fa fred per banyar-se al mar
:(

Olga Xirinacs ha dit...

Delicioses les sensacions i situacions que descrius.

Marta ha dit...

que bonic, parles de la tardor i ja es nota el regust de l'hivern!

El porquet ha dit...

I anem fent camí cap als dies més foscos i freds, tot anant fent alguna reülladeta cap enrere (i cap alguna foto) per no oblidar què bé que ens ho hem passat en aquests dies que deixem enrere plens de llum, sol, carrer i gresca.

fanal blau ha dit...

Mil gràcies, ben sinceres, per la vostra companyonia!
:)