25 de setembre 2012

En cada bri de sorra


S'enfilen per terres rogenques
i caminen per arenes blanques.
Acaben per beure's el mar a cueradetes,
i fent riures al fosquet.
Com si el temps s'aturés o borinàs
en cada bri de sorra. 

17 comentaris:

Alba ha dit...

cada bri de sorra contribueix a un gran arenal.
D'on són aquestes paraules fanalet? (cueradeta i borinàs)

sargantana ha dit...

no hi ha traduccio??
la foto es divina
si es que les sargantanes...jejjejej

Carme ha dit...

Heu quedat guapíssimes...
Ai, perdó! han quedat guapíssimes les sagantanes...

(ara he confós la foto i el text)

Bé, al text sí que heu quedat guapíssimes!

fanal blau ha dit...

Menorquines, Alba!
:)

fanal blau ha dit...

sargantada,
els menorquins i les menorquines (si més no els que jo conec) es mengen la pronúncia de la doble el·la, i en comptes de dir "culleradetes" o "tovallola" en fan un "cueretes" o "tovaola". No sé si és massa precís o és ben bé així, però així ho escolto.
També borinen i és un verb que sempre m'ha fet molta gràcia!
Tinc unes quàntes sargantanes pendents d'enviar-te...però sóc un desastre!!!
Un petó, sargantana bonica!
:)

fanal blau ha dit...

Les sargantanes han quedat guapíssimes i el text només pretén ser el reflex de riures i somriures per terres rogenques i arenes blanques.
Petons, estimada!

Glo.Bos.blog ha dit...

Quines sargantanes tan eixerides!
Són de ses illes?

Jpmerch ha dit...

A mi em semblen dues mòmies de sargantana.;-)

joana ha dit...

Un riures i somriures que encara es deixen sentir en el cel menorquí!

Gràcies, Fanalet, per la teva poesia!

montse ha dit...

M'agrada aquest encanteri rogent.

Jordicine ha dit...

M'agrada. Olora a sorra! Un petó.

novesflors ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
novesflors ha dit...

Molt curiós. Sempre havia sentit parlar del "ieisme" (la "i" per la "ll") i dirien "cuieradetes", potser en aquest cas no pronuncien ni la "i". Això és la riquesa de la dialectologia, molt interessant.

Olga Xirinacs ha dit...

Cueretes en diem també dels capgrossos, que es mouen fent vibrar la cua.

A l'inrevés de les cueretes, les sargantanes busquen l'escalfor de l'arena al sol. També ho fan les granotes, que treuen mig cos a la llum i salten a l'aigua quan les mirem.
I cuereta és l'ocell també dit pastorella, de llarga cua i que sol caminar leugeret per terra sense fer salts.

Cua, cueta, cuereta,
sargantana, granoteta,
sorra tèbia, l'aigua verda,
i ulls brillants a la voreta.


Laura T. Marcel ha dit...

Com sempre amb aquest encantador toc especial teu!

Judit ha dit...

Que seria dels deserts sense la sorra? I de les platges? Tot allò que un dia va ser un sol, ara són, milers de milers!

El porquet ha dit...

Atrevides i desvergonyides que són!