A la llum d'un fanalet: En cada bri de sorra

25 de setembre 2012

En cada bri de sorra

S'enfilen per terres rogenques
i caminen per arenes blanques.
Acaben per beure's el mar a cueradetes,
i fent riures al fosquet.
Com si el temps s'aturés o borinàs
en cada bri de sorra.

17 comentaris:

Alba ha dit...: cada bri de sorra contribueix a un gran arenal.
D'on són aquestes paraules fanalet? (cueradeta i borinàs); 25 de setembre del 2012, a les 21:52
sargantana ha dit...: no hi ha traduccio??
la foto es divina
si es que les sargantanes...jejjejej; 25 de setembre del 2012, a les 22:22
Carme Rosanas ha dit...: Heu quedat guapíssimes...
Ai, perdó! han quedat guapíssimes les sagantanes...

(ara he confós la foto i el text)

Bé, al text sí que heu quedat guapíssimes!; 25 de setembre del 2012, a les 22:44
fanal blau ha dit...: Menorquines, Alba!
:); 25 de setembre del 2012, a les 23:23
fanal blau ha dit...: sargantada,
els menorquins i les menorquines (si més no els que jo conec) es mengen la pronúncia de la doble el·la, i en comptes de dir "culleradetes" o "tovallola" en fan un "cueretes" o "tovaola". No sé si és massa precís o és ben bé així, però així ho escolto.
També borinen i és un verb que sempre m'ha fet molta gràcia!
Tinc unes quàntes sargantanes pendents d'enviar-te...però sóc un desastre!!!
Un petó, sargantana bonica!
:); 25 de setembre del 2012, a les 23:29
fanal blau ha dit...: Les sargantanes han quedat guapíssimes i el text només pretén ser el reflex de riures i somriures per terres rogenques i arenes blanques.
Petons, estimada!; 25 de setembre del 2012, a les 23:31
Glo.Bos.blog ha dit...: Quines sargantanes tan eixerides!
Són de ses illes?; 25 de setembre del 2012, a les 23:45
jpmerch ha dit...: A mi em semblen dues mòmies de sargantana.;-); 26 de setembre del 2012, a les 0:03
joana ha dit...: Un riures i somriures que encara es deixen sentir en el cel menorquí!

Gràcies, Fanalet, per la teva poesia!; 26 de setembre del 2012, a les 0:14
montse ha dit...: M'agrada aquest encanteri rogent.; 26 de setembre del 2012, a les 17:00
Jordicine ha dit...: M'agrada. Olora a sorra! Un petó.; 26 de setembre del 2012, a les 18:40
novesflors ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 26 de setembre del 2012, a les 19:31
novesflors ha dit...: Molt curiós. Sempre havia sentit parlar del "ieisme" (la "i" per la "ll") i dirien "cuieradetes", potser en aquest cas no pronuncien ni la "i". Això és la riquesa de la dialectologia, molt interessant.; 26 de setembre del 2012, a les 19:33
Olga Xirinacs ha dit...: Cueretes en diem també dels capgrossos, que es mouen fent vibrar la cua.

A l'inrevés de les cueretes, les sargantanes busquen l'escalfor de l'arena al sol. També ho fan les granotes, que treuen mig cos a la llum i salten a l'aigua quan les mirem.
I cuereta és l'ocell també dit pastorella, de llarga cua i que sol caminar leugeret per terra sense fer salts.

Cua, cueta, cuereta,
sargantana, granoteta,
sorra tèbia, l'aigua verda,
i ulls brillants a la voreta.; 27 de setembre del 2012, a les 20:22
Laura T. Marcel ha dit...: Com sempre amb aquest encantador toc especial teu!; 27 de setembre del 2012, a les 21:18
Judit ha dit...: Que seria dels deserts sense la sorra? I de les platges? Tot allò que un dia va ser un sol, ara són, milers de milers!; 29 de setembre del 2012, a les 20:46
El porquet ha dit...: Atrevides i desvergonyides que són!; 5 d’octubre del 2012, a les 8:24