04 de setembre 2012

Vicent Andrés Estellés


                     La llibertat



A les nits escoltàvem entre el foc
passes cansades, passes de cristall.
Al matí, miràvem la finestra.

Oh font llunyana de la llibertat!

Pujava el foc, en llargues flames,
flames d'amor i d'ansietat.
Ens cremava la sang: ficàvem,
a les flames, les pobres mans.

Vicent Andrés Estellés










13 comentaris:

novesflors ha dit...

Bonic poema i bonica imatge. Estellés. Jo no he preparat res, encara estic descentrada.

Jpmerch ha dit...

Boniques lletres, molt ben il·lustrades.

rits ha dit...

bon homenatge!

Glo.Bos.blog ha dit...

Un preciós poema i un bonic record.
Quin gran poeta!

Alba ha dit...

Unes lletres molt boniques... Sovint pensem que la llibertat és quelcom del passat o del futur, però mai del present.... per què serà??

Carme ha dit...

Preciós Estellés!

A mi m'ha passat ben bé per alt! Altres anys hi havia participat.

I la finestra temptadora!

Joana Navarro ha dit...

Molt bona tria!!!

Bona diada Estellés, és un plaer anar llegint-lo a la passejada blocaire!!!

cantireta ha dit...

Ficava les mans al foc, per escalfar l'ànsia...Com ens refreden, aquestes gavines (massa fi que sona) dels pebrots!!
per altra banda, excel·lent homenatge.
Un petonarro!

Quadern de mots ha dit...

Bonic poema!

Annaquarel.les ha dit...

Quina finestra més atractiva tant ben acompanyada d'aquest magnífic poeta.
Petons

Elfreelang ha dit...

preciós! a mi se m'ha oblidat retre homenatge

Joan Guasch ha dit...

Jo també estic encara descentrat, deu ser que hi ha massa llum encara i massa feina al defora, o massa calor,o ens deixem endur pels aires de canvi que el país respira, no sé. Sort en tenim dels que ens aneu refrescant la memòria!

Instant etern ha dit...

Algú em podria dir el nom del Paíssecret? Li volia enviar un correu. Gràcies. Instantetern.