Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
4 comentaris:
quan no queda res, només queda l'esperança, que és la única cosa que no podem perdre MAI
Però es pot, i tant que es pot i podrem.
ben dit! quan cauen parets n'hem de bastir ràpidament unes altres amb la nostra força i la nostra lluita!
abraçades!
Els somriures desnonats no sovintegen sinó queden esperances...
Bon poema i molt oportú, cal no tancar els ulls davant les injusticies!
Publica un comentari a l'entrada