Ves que vinc!

Recullo estels i estrelles.
Ves quina feinada a fer...
endreçar-los dins la bossa.


Diràs que m'he begut l'enteniment,
que ja no fan llum,
que és un joc infantil,
que no té sentit.


Ves quina feinada a fer,
quan em falten hores
i, en algunes, tot se m'esborrona;
que si atino a veure-les dansant
per les llambordes
m'atrapa un desfici
-que no sé contenir-
estotjat,
i faig mans i mànigues que no tinc
per apropar-te'n una.


Ves que vinc!

Regals

(Maria Josep Ginovart)

Amb la mar

la pell se'ns va endurint,

l'ànima s'estova.

L'aigua ens impregna

d'un deix de salobre

i sequedat.

Sort del drenatge

al cor.


Reparadors els regals hidratants, com el de la Maijo.
Gràcies, artista, per acompanyar de cors, ditades, empremtes i colors, la poesia!


 

Llegíem en veu alta

Llegíem en veu alta
l'Ad libitum de la Marita Troiano,
com un sisme galopant, trasbalsador.
Dels llavis als ulls,
de la mirada, directament,
al cor de l'estómac.
La sendera es bifurcava
i ens vam perdre.

Pels volts de les quatre

Pels volts de les quatre
d'un cinc 
del sis,
miràvem passar els cotxes.
I un set,
se'ns feia al teler de la mirada.
Mai, però,
ha quedat buit, el vuit.
Aprendre'n del nou
i fugir -a corre-cuita-
del zero.

Una cosa...
o dues...
No en sé massa de comptar.
 
T'estimo tres vegades.

Recolza't

Recolza't.
Agafa't del meu bracet
i provem de respirar.

D'aquí a no res, estrenem juny,
temps de bonança, diuen.
De cua d'ull, però,
hi desconfies.
Tant com del verd que en diuen esperança.

Tot se t'emblanquina de calç viva
i crema la pell.
Res no alleuja la coïssor.

Recolza't,
agafa't del meu bracet
i provem de respirar.

Esgarrifances poètiques

JO

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.

Mozart més que cap altre m'entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l'amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré.

I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit,

que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l'A a la Z
en llengua fosca i en país petit!

Narcís Comadira,  El verd jardí, Edicions 62, Barcelona 1972

Gràcies, Narcís Comadira, pel Vermut poètic d'ahir a La Garriga.

La nit

La nit

com un buc d'abelles,

fa de niu.

Engoleix la mel.
Golafre.