108è Joc literari d'en Tibau

(108è Joc literari d'en Tibau)

En més d’una ocasió, comentant la de ramploines que anem acumulant, en Miquel em deia:

- Mira, a mi no sé què em passa, però se’m cauen les coses de les mans i es trenquen - amb un somriure sorneguer- I n’estic fart d’acumular figuretes de “bodas, bautizos y comuniones”...

El cas del Quixot de guix, no era regal de cap d’aquests events.
Li havíem regalat per fer-li la punyeta carinyosa en el seu darrer aniversari, amb un munt de notes d’amics que l’animàvem a embogir una mica. Ell que era tot control d’emocions.

I just, aquella estatueta que l’havia fet somriure...se li va trencar i decapitar quan estava treient la pols del prestatge...

- No se m’hauria pogut trencar la floreta dels collons, no...!!! -va dir.

Però, tot i així, es va quedar tant panxo...