25 de maig 2009

No haikús (II)



Roba per plegar
després de la bugada.
Encara humiteja.
Falgueres i fal·leres.

9 comentaris:

RaT ha dit...

ahir vaig estar en un safareig oblidat, amagat, sota una figuera i des d'on es veia Montserrat.. quina frescor es notava i quantes històries s'havien escoltat quan encara funcionava. Ai si les falgueres parlèssin.
Molt maco!

Carme Rosanas ha dit...

T'ajudo a plegar roba?

I compartim... paraules i fal·leres?

Barbollaire ha dit...

els safareig...
tenim pendent anar a "caçar" uns per bcn, no?

de fet hauríem de convocar-nos per una sortida per llocs de Barcelona.

sempre és bo tornar a casa...

bon dia,nina...
com pots veure vaig sobreviure a divendres.. ;¬)

una bosseta de petons dolços :¬)*

kweilan ha dit...

Molt bonic. Invita a la tranquil.litat.

USD ha dit...

aigua que neteja, que ens dóna vida

Cèlia ha dit...

Que ben descrit! El primer que faig quan vaig a un poble és buscar el safareig... i així s'endevinen coses...

zel ha dit...

que mono, això del títol no haikú...igualment és preciós...

horabaixa ha dit...

Hola Fanalblau,

Sencill i entranyable. Molt maco.

Una abraçada

assumpta ha dit...

Aigua... font "in-esgotable", si més no, de boniques paraules com les teves.
;)