ahir vaig estar en un safareig oblidat, amagat, sota una figuera i des d'on es veia Montserrat.. quina frescor es notava i quantes històries s'havien escoltat quan encara funcionava. Ai si les falgueres parlèssin. Molt maco!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
9 comentaris:
ahir vaig estar en un safareig oblidat, amagat, sota una figuera i des d'on es veia Montserrat.. quina frescor es notava i quantes històries s'havien escoltat quan encara funcionava. Ai si les falgueres parlèssin.
Molt maco!
T'ajudo a plegar roba?
I compartim... paraules i fal·leres?
els safareig...
tenim pendent anar a "caçar" uns per bcn, no?
de fet hauríem de convocar-nos per una sortida per llocs de Barcelona.
sempre és bo tornar a casa...
bon dia,nina...
com pots veure vaig sobreviure a divendres.. ;¬)
una bosseta de petons dolços :¬)*
Molt bonic. Invita a la tranquil.litat.
aigua que neteja, que ens dóna vida
Que ben descrit! El primer que faig quan vaig a un poble és buscar el safareig... i així s'endevinen coses...
que mono, això del títol no haikú...igualment és preciós...
Hola Fanalblau,
Sencill i entranyable. Molt maco.
Una abraçada
Aigua... font "in-esgotable", si més no, de boniques paraules com les teves.
;)
Publica un comentari a l'entrada