"Esta mañana antes del alba, subí a una colina y contemplé el cielo poblado de estrellas; y le dije a mi espíritu: cuando abarquemos esos mundos y el goce y conocimiento que encierran, estaremos por fin llenos y satisfechos?
Y mi espíritu dijo: no, alcanzaremos esa altura para pasar y continuar adelante."
Walt Whitman (1819-1882), Hojas de hierba
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
11 comentaris:
Potser mi "espírutu" tan convençut que no vol aturar-se, fins i tot ressucita a un poeta i li allarga la vida fins el 18829...Pobre home!!! :)
Gràcies per posar-me les teves ulleres...i la teva lectura!!! ;)
Bé.. el que compta és la intenció i l'esperit (o esperitit?):)
I no aturar-se...
Hi ha fragments d'aquest llibre que durant un temps els llegia i rellegia. Gràcies per recordar-lo i actualitzar-lo!!
Com la vida mateixa. Mai en sabem prou però avancem!
Bona nit que ja és fosc :)
Sempre en voldrem més... no ens cansarem mai.
Ens sentirem mai satisfets?
Caminant, sempre caminant...
L'esperit sempre t'ajuda a superar-te com es pot rendir davant la mort?
Potser ens hauria de ser suficient el fet de continuar endavant.
Avui no em treia del cap una persona molt estimada, que te un fill amb problemes... ja saps. Quan ens frena una causa major, com pot ser la salut, ho sabem: sabem que volíem més.
Una abraçada
ulleres que em vas posar,
ja veus que he modificat...
una mirada dolça per a tú!
Carme...
doncs no m'aturo, no.
:) Una abraçada!
kweilan,
se m'ha posat un somriure en llegir-te...com podria ser d'una altre manera que no haguéssis estat lectora d'ell? :)
m'agrada la teva passió lectora!!!
Joana,
cert que mai no en sabem prou...malament aniríem...
Que el desig ens faci sempre d'acompanyant en el trajecte!
un petó!
Nur,
molt benvinguda!
Puc sentir-me satisfeta i voler-ne més alhora. Per continuar endavant!
Una abraçada!
novesflors...sempre! ;)
Marta,
mira, jo no m'ho havia plantejat pas així. De moment, em quedo en el trajecte de l'avui...
fractal,
Si sé, i també em dol.
De vegades he pensat com encaixaria la vida davant d'una trabanqueta d'aquesta mena. La veritat és que no ho sé. Alguna vegada penso que em tiraria al riu, d'altres que seria una "jabata" batallona...Espero que la sort m'acompanyi per no haver de fer comprovació empírica.
Per comprovacions empíriques, en desitjo d'altres!!!
I, en la "salut" que tinc, no vull aturar-me...
Gràcies per estar apropet!
Avançar a poquet a poquet, aconseguint cosetes i reconèixer-hi l'esforç, perquè ens omplin i ens facin sentir satisfets. I així continuarem avançant per arribar més lluny i més amunt! Síps, la idea és meravellosa! :)
Publica un comentari a l'entrada