16 de juny 2009

No vull aturar-me


"Esta mañana antes del alba, subí a una colina y contemplé el cielo poblado de estrellas; y le dije a mi espíritu: cuando abarquemos esos mundos y el goce y conocimiento que encierran, estaremos por fin llenos y satisfechos?
Y mi espíritu dijo: no, alcanzaremos esa altura para pasar y continuar adelante."

Walt Whitman (1819-1882), Hojas de hierba

11 comentaris:

fanal blau ha dit...

Potser mi "espírutu" tan convençut que no vol aturar-se, fins i tot ressucita a un poeta i li allarga la vida fins el 18829...Pobre home!!! :)

Gràcies per posar-me les teves ulleres...i la teva lectura!!! ;)

Carme Rosanas ha dit...

Bé.. el que compta és la intenció i l'esperit (o esperitit?):)

I no aturar-se...

kweilan ha dit...

Hi ha fragments d'aquest llibre que durant un temps els llegia i rellegia. Gràcies per recordar-lo i actualitzar-lo!!

Joana ha dit...

Com la vida mateixa. Mai en sabem prou però avancem!
Bona nit que ja és fosc :)

Núr ha dit...

Sempre en voldrem més... no ens cansarem mai.

Ens sentirem mai satisfets?

novesflors ha dit...

Caminant, sempre caminant...

Marta ha dit...

L'esperit sempre t'ajuda a superar-te com es pot rendir davant la mort?

fractal ha dit...

Potser ens hauria de ser suficient el fet de continuar endavant.
Avui no em treia del cap una persona molt estimada, que te un fill amb problemes... ja saps. Quan ens frena una causa major, com pot ser la salut, ho sabem: sabem que volíem més.

Una abraçada

fanal blau ha dit...

ulleres que em vas posar,

ja veus que he modificat...

una mirada dolça per a tú!

fanal blau ha dit...

Carme...

doncs no m'aturo, no.

:) Una abraçada!

kweilan,

se m'ha posat un somriure en llegir-te...com podria ser d'una altre manera que no haguéssis estat lectora d'ell? :)

m'agrada la teva passió lectora!!!


Joana,

cert que mai no en sabem prou...malament aniríem...
Que el desig ens faci sempre d'acompanyant en el trajecte!

un petó!

Nur,

molt benvinguda!
Puc sentir-me satisfeta i voler-ne més alhora. Per continuar endavant!

Una abraçada!


novesflors...sempre! ;)

Marta,

mira, jo no m'ho havia plantejat pas així. De moment, em quedo en el trajecte de l'avui...

fractal,

Si sé, i també em dol.
De vegades he pensat com encaixaria la vida davant d'una trabanqueta d'aquesta mena. La veritat és que no ho sé. Alguna vegada penso que em tiraria al riu, d'altres que seria una "jabata" batallona...Espero que la sort m'acompanyi per no haver de fer comprovació empírica.
Per comprovacions empíriques, en desitjo d'altres!!!

I, en la "salut" que tinc, no vull aturar-me...

Gràcies per estar apropet!

Núr ha dit...

Avançar a poquet a poquet, aconseguint cosetes i reconèixer-hi l'esforç, perquè ens omplin i ens facin sentir satisfets. I així continuarem avançant per arribar més lluny i més amunt! Síps, la idea és meravellosa! :)