No conec l'Elèna Casero. Bé, vull dir que no la conec personalment però ara la conec una bri més després de la lectura de la seva novel·la; que he passat algunes-poquetes vegades pel seu bloc, que encara ni m'he atrevit a fer-li cap comentari...
Però fa uns dies, em va arribar d'una mà amiga i entranyable, el regal del seu llibre.
Em va fer il·lusió. No només pel present, per la petita dedicatòria que hi contenia, sinó pel que representava...
Senzillament i ras, el plaer d'escriure.
Recomano la lectura.
De moment, jo continuaré potinejant amb les paraules.
Gràcies, Elèna, per aquesta història tan ben narrada i felicitats!
.JPG)
10 comentaris:
Fanalet,
És que el plaer d'escriure és un plaer en majúscules!
Apuntat!
Non estiu!
Fanalet em podries dir el títol del llibre? Gràcies.
Cal prendre nota, doncs!
De ben segur que si l'ha escrit amb el cor, ho transmet al lector.
El títol i el nom del blog, que així anirem de visita! Petonets!
Hola Fanalet.
Tens rao. No ens coneixem en persona, de moment.
Moltes gràcies pel comentari. Gràcies per fer públic el teu parer.
Una abraçada des de València
Joana,
ja ho provo, vés, però...
un bon molt bon estiu per a tú també!
marta,
desastre com sóc no me'n vaig adonar de que la imatge era minúscula...
està esmenat!
de debò que el recomano!
una abraçada!
assumpta,
pren nota!
i anima't mossa! aquestes tribulacions...
et passaré a veure i cuida't i fotografía aquesta finestra oberta...
un petó!
zel...
tens raó! quin desastre!
la lectura val la pena, t'asseguro que no et deixa indiferent!
petonets també per a tú!
Elèna Casero,
gràcies a tú.
La lectura ha estat un plaer.
Passaré per casa teva.
Una abraçada per a tú també!
Publica un comentari a l'entrada