07 de juliol 2009

Llampega

LLampega.
Trona.
Comença a ploure.
Plou pluja d'aigua.
Aigua dolça.

14 comentaris:

Carme ha dit...

Aquí no plovia, ni a l'hora que tu vas escriure, ni ara tampoc. Me'n fas venir ganes, Fanal blau, ganes de pluja d'aigua. D'aigua dolça.

Núr ha dit...

Espero que avui no plogui, que tinc roba estesa! Tot i que ja aniria bé per a refrescar l'ambient... que aquesta calor és terrible!

novesflors ha dit...

Ací només va fer quatre gotes furioses i, de seguida, va parar.

fractal ha dit...

Va ser un bon xàfec, eh?
Fins i tot la pluja - o van ser els trons? - ens va despertar del nostre primer son
i la nit va ser una mica més fresca

Marta ha dit...

A mi m'agraden molt les tempestes d'estiu, em relaxa.

Joana ha dit...

A Girona cada dia un raig, trons i pedra!
Ara...a lanit es dorm de bé! :)

mai ha dit...

llegeixo el poema acompanyada de trons i pluja que cau amb força i aixeca fresca.

fanal blau ha dit...

carme,

ganes de pluja d'aigua...
bonica imatge!

fanal blau ha dit...

Núr,

mira que emprenya que se't mulli la roba quan l'ha tens estesa..., la part bona és que ha refrescat i calia...

una abraçada!

fanal blau ha dit...

novesflors...

aquí també xàfec, però agradable!

fanal blau ha dit...

fractal...

"diuen que no hay mal que por bien no venga..."
jo no n'acabo d'estar convençuda, però de vegades...

fanal blau ha dit...

marta,

a mi també m'han agradat sempre, i l'olor que en queda després!

fanal blau ha dit...

joana,

les tempestes gironines són fantàstiques!

una abraçada!

fanal blau ha dit...

mai,

gràcies per passar, et vindré a visitar jo també!

una abraçada!