20 de juliol 2009

La lluna






- ...i ara dibuixa'm la lluna...

em demana i mira.

- i un astronauta...

em torna a mirar, somriu...

- i té la verola?



10 comentaris:

barbollaire ha dit...

A veure, a veure...
que he tingut que mirar dues vegades la capçalera del blog per saber, exactament, on era...

Col.lecció de moments a la llum d'un fanal blau!!!

X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

Apa, nenes, que bé que us ho passeu!

Petonets dolcíssims per ambdues
:¬)******

Núr ha dit...

hihihi! En barbollaire té tota la raó del món!! Jo tampoc no sabia on era! :D

Ja va bé això de sortir a passejar de tant en tant i arribar a la lluna de bracet d'algú altre!

Que tremendes!

Carme ha dit...

Ara no sé qui tenia la verola, l'astronauta o la lluna...

- assumpta - ha dit...

Col·lecciono moments, tot passejant per la lluna a la llum d'un fanalet.

Bonica combinació!
;)

- assumpta - ha dit...

Bonica combinació, la vostra, eh?

Tal com ho havia deixat, no m'agradava el sentit.
;)

Trini ha dit...

Quin tàndem, nenes...!
Quina manera de celebrar més xuli!
El segon dibuix m'ha fet venir al cap al Petit Príncep i el seu planeta :)

zel ha dit...

La lluna, té la verola, ja ho crec...falta el pescador, la canya i el filet...

Preciós!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

he posat el teu trucador al blog dels trucadors, quina casualitat aquest trucador de Roma el tenia en dos fotografies mes, fan un conjunt molt maco

una abraçada i mil gràcies

Elvira FR ha dit...

La lluna, els mots manllevats o regalats intercanvi fructífer...

Noa ha dit...

Torno de vacances tan despistada que no sé a casa d qui estic :)
Però m'agrada . Quin parell d'artistes!