LLegint trajectes

L’andana és plena; com sempre a les hores punta. En els bancs, quan els altaveus avisen de l’arribada del convoi, un noi posa el marca pàgines al llibre i el tanca. Obre la cremallera de la motxil·la. El guarda.
M’hagués agradat preguntar-li:

- Per què el guardes?

Arriba el tren. Pugem. Cadascú a la recerca de seient. Hi ha qui no li fa res d’asseure’s en direcció contrària del moviment del destí, hi ha qui prefereix la plataforma per poder baixar el primer. Hi ha qui vol aprofitar el balanceig per endormiscar-se i restaurar, enganyosament, alguna falta de descans. Hi ha qui s’estima més mirar per la finestra. I qui vol llegir.

El noi que ha guardat el llibre fa escassament un minut, torna a obrir la cremallera, el treu, curosament agafa el punt de llibre, l’endreça a la darrera plana, i es posa a llegir. S’acomoda en el seient, plega una cama damunt de l’altre, aixeca la mirada, es recomposa el coll de la camisa, se’n torna a la pàgina i resta absort tot el que queda de trajecte.
La dona que se li asseu al costat, corregeix exàmens d’institut, duu un portafolis que treu de la cartera de pell; dels altres dos home que seuen al davant, un s’entesta en netejar-se la brutícia de les ungles, amb les ungles. Concentrat i sense importar-li la mirada dels altres.Ben probablement, la conseqüència de dotze hores a l’obra o en algun magatzem polsinós. L’altre, treu l’emapetres, desenrotlla el cable, es col·loca els auriculars, passa el dit polze per la pantalla com si l’acaronés, i tanca els ulls.

Les petites pantalles digitals informen dels itineraris, les properes estacions i les correspondències. També de la temperatura. Fa calor i l’aire que es respira és dens. Dens, de densitat humana. Tan densos com som.

L’altaveu canta propera estació…

A la propera no, a la següent baixo. Faré el salt de l’esglaó i tornaré a trepitjar l’andana. Esperarem que marxi el tren fent la seva botzinada, per a creuar les travesses de la via.
I sé que m’he passat el trajecte llegint o llegint trajectes.

Amb el comandament a distància, obro el cotxe. Poso la clau, engego, respiro i tinc ganes d’arribar a casa. A llegir. A llegir-te.