25 de setembre 2009

LLegint trajectes


L’andana és plena; com sempre a les hores punta. En els bancs, quan els altaveus avisen de l’arribada del convoi, un noi posa el marca pàgines al llibre i el tanca. Obre la cremallera de la motxil·la. El guarda.
M’hagués agradat preguntar-li:

- Per què el guardes?

Arriba el tren. Pugem. Cadascú a la recerca de seient. Hi ha qui no li fa res d’asseure’s en direcció contrària del moviment del destí, hi ha qui prefereix la plataforma per poder baixar el primer. Hi ha qui vol aprofitar el balanceig per endormiscar-se i restaurar, enganyosament, alguna falta de descans. Hi ha qui s’estima més mirar per la finestra. I qui vol llegir.

El noi que ha guardat el llibre fa escassament un minut, torna a obrir la cremallera, el treu, curosament agafa el punt de llibre, l’endreça a la darrera plana, i es posa a llegir. S’acomoda en el seient, plega una cama damunt de l’altre, aixeca la mirada, es recomposa el coll de la camisa, se’n torna a la pàgina i resta absort tot el que queda de trajecte.
La dona que se li asseu al costat, corregeix exàmens d’institut, duu un portafolis que treu de la cartera de pell; dels altres dos home que seuen al davant, un s’entesta en netejar-se la brutícia de les ungles, amb les ungles. Concentrat i sense importar-li la mirada dels altres.Ben probablement, la conseqüència de dotze hores a l’obra o en algun magatzem polsinós. L’altre, treu l’emapetres, desenrotlla el cable, es col·loca els auriculars, passa el dit polze per la pantalla com si l’acaronés, i tanca els ulls.

Les petites pantalles digitals informen dels itineraris, les properes estacions i les correspondències. També de la temperatura. Fa calor i l’aire que es respira és dens. Dens, de densitat humana. Tan densos com som.

L’altaveu canta propera estació

A la propera no, a la següent baixo. Faré el salt de l’esglaó i tornaré a trepitjar l’andana. Esperarem que marxi el tren fent la seva botzinada, per a creuar les travesses de la via.
I sé que m’he passat el trajecte llegint o llegint trajectes.

Amb el comandament a distància, obro el cotxe. Poso la clau, engego, respiro i tinc ganes d’arribar a casa. A llegir. A llegir-te.

16 comentaris:

Marta ha dit...

Jo sóc de les que llegeixo al tren.

Arare ha dit...

Un post preciós, Llum de fanalet :) gràcies per compartir aquesta lectura de la vida.

Carme ha dit...

El meu trajecte és tan curtet, que sempre prefereixo llegir trajectes que llegir en els trajectes...

kweilan ha dit...

Una lectura del teu entorn perfecta. Una abraçada!!!

Elvira FR ha dit...

Una bona i detallada mirada al teu entorn del tren....jo confesso que he corregit exàmens a l'autobús ( de 30 a 45 minuts de trajecte)i també llegeixo...però quan se'm comença a girar feina el que llegeixo no és per plaer sinó per obligació i no és ben be el mateix. Bon cap de setmana fanal blau!!!

berta ha dit...

M'agrada com expliques el teu trajecte. El compartim una mica, ja que ens el acostes fins aquí.

Frannia ha dit...

Fins fa uns mesos aquesta història del teu trajecte la podria haver escrit jo. Ara ja no l'agafo, al tren.
Per què el guarda? Per no perdre'l, evidentment :)

horabaixa ha dit...

Hola Fanalblau,

El dia a dia. Saber-ho veure i saber-ho dir, aquest és el secret.

Una abraçada

fanal blau ha dit...

Jo també, Marta, però també m'agrada llegir amb la mirada. Que és una de les moltes maneres de llegir.

una abraçada!

fanal blau ha dit...

arare,

en aquesta virtualitat (de la mateixa manera que ho fem en la realitat quotidiana o en la quotidianitat real) sempre compartim lectures.

un petonet!

fanal blau ha dit...

carme,

sempre podem fer ambdues coses...però clar...si el trajecte és tan curtet, entre que treus el llibre i no el treus...
jo de vegades faig com els nens...llegeixo rètols, anuncis...

fa uns quants anys, a la villaroel representaven una obra de teatre..."Historias de la puta mili".

Aquell sargento "arensibia"...

Un dels meus nebots, que estava descobrint la lectura, va començar a llegir...his-to-ri-as-de-la-pu-ta-mi-li...his-to-ri-as-de-la-pu-ta-mi-li...i anant apujant la veu...!!!

Ho repetia en veu alta i fort, rient...havia après a llegir!!!

Ma germana i jo, a més de riure, i els ulls d'astorades, vam acabar pensant en el plaer d'haver après a llegir!

fanal blau ha dit...

kweilan,

de vegades agafo el tren, però no sempre puc fer quadratura horària (sense voler entrar en polèmiques...del que és la xarxa ferroviària...Hi ha qui no té cotxe, i per tant, molt més fomut...!!!).
Però el trens m'agraden, m'agraden molt. Són lectures-llibres d'humanitat.
I, cert, no deixa de ser una lectura a l'entorn!

fanal blau ha dit...

Elvira,

jo diria que una-breu-pinzellada-molt-d'estar-per-casa...; però tot i així, em va venir de gust escriure-la.
I t'he de dir, que quan veig mestres i professors enfeinats mentre viatgen, penso que potser la societat en general fa una lectura poc realista del molt que ens agrada la feina que fem, tot i que hi hagi moltes coses que no ens agradin...

una abraçada!

fanal blau ha dit...

Gràcies, berta!

fanal blau ha dit...

Frannia,

si l'haguéssis escrit tú, estaria milloradíssima.
És curiós observar diferents comportaments.
D'això en podriem escriure molt i molt, oi?

Gràcies per passar!
Tinc pendent demanar el teu llibre de poesia. Ho faré. Felicitats!

fanal blau ha dit...

Horabaixa, hola!

..del saber-ho veure, encara; del saber dir-jo, no ho tinc tan clar.
Però ja veus que no me n'estic.

Però són pel·lícules o representacions teatrals sense assajos previs que em sedueixen.Una abraçada!