10 de setembre 2009



No em voldria perdre res...
Ni el clarejar ni l’aclarir
de l’ombra de la teva presència.
Ni el teu somriure.
Miro per la finestra

i em trobo el blau i el blues.

19 comentaris:

Marta ha dit...

Quantes vegades una persona estimada no la tenim a prop però en mirar per la finestra i veure un paisatge que ens ha vist a tots dos compartir experiències és com si per uns moments aquella persona tornés a ser amb nosaltres.

Carme ha dit...

Trenes d'una manera genial
la il·lusió i l'enyorança.
És preciós.
Fanalet, aquest poema
arriba molt endins.

Elvira FR ha dit...

Que bé que t'ha quedat: el blau i el blues! Et llueix molt bé el "meu" quadre de Rottko al teu post...

Elvira FR ha dit...

M'he deixat de dir...i les teves paraules poètiques m'han agradat molt

kweilan ha dit...

Ja li vaig dir a l'Elvira que el quadre era preciós...i el teu poema, també.

Cèlia ha dit...

És com engolir tota la vida i tot l'amor possible: No em voldria perdre res... preciós!

Trini ha dit...

El blau i el blues...!
Un còcktel de melangia.

Avui tu i jo hem "colorejat" amb les paraules, com tant sovint ho fa la Carme amb els seus dibuixos tant bonics i tendres alhora.

horabaixa ha dit...

Hola Fanalblau,

Joc de colors i de paraules, blaves. Com el color del fanal.

Té algo d'especial tot plegat.

Una forta abraçada

fractal ha dit...

Magnífc!
Quanta bellesa veus quan mires per la finestra... la tens als ulls, és evident.

Feliç dia, Fanal.

novesflors ha dit...

I a més has triat una imatge molt bonica, amb uns blaus preciosos. Els blues també m'agraden :)

fanal blau ha dit...

És ben bé així, Marta.
Gràcies per venir i una abraçada!

fanal blau ha dit...

Carme,
gràcies...

fanal blau ha dit...

Elvira...

moltíssimes gràcies pel "teu" quadre de Rottko; ara també una mica "meu"...però el podem compartir, oi?
Una mica blau, una mica blues...

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Kweilan, ja veus...el quadre és molt més preciós amb diferència!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Hola Horabaixa,

potser és l'inici de la tardor...
I sí que en té d'especial...
Una abraçada per a tú també!

fanal blau ha dit...

Cèlia...

el ratolí ha anat molt ràpit i m'ha saltat...
Què difícil no voler perdre's res...i tot i així...ho provo...

un petó!

fanal blau ha dit...

Trini...
pos zí...:)

va...que ja falta menys...
una abraçadeta cap al sud!

fanal blau ha dit...

fractal...
tú que sempre em mires amb bons ulls...

el petó, si pares l'orella, potser l'escoltes!!!

fanal blau ha dit...

novesflors...
el quadre d'en Rottko li vaig agafar en préstes a l'Elvira (és "seu" i ara una mica "meu"...però si t'agrada...també pot ser "teu" una miqueta!)