No em voldria perdre res... Ni el clarejar ni l’aclarir de l’ombra de la teva presència. Ni el teu somriure. Miro per la finestra i em trobo el blau i el blues.
Quantes vegades una persona estimada no la tenim a prop però en mirar per la finestra i veure un paisatge que ens ha vist a tots dos compartir experiències és com si per uns moments aquella persona tornés a ser amb nosaltres.
novesflors... el quadre d'en Rottko li vaig agafar en préstes a l'Elvira (és "seu" i ara una mica "meu"...però si t'agrada...també pot ser "teu" una miqueta!)
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
19 comentaris:
Quantes vegades una persona estimada no la tenim a prop però en mirar per la finestra i veure un paisatge que ens ha vist a tots dos compartir experiències és com si per uns moments aquella persona tornés a ser amb nosaltres.
Trenes d'una manera genial
la il·lusió i l'enyorança.
És preciós.
Fanalet, aquest poema
arriba molt endins.
Que bé que t'ha quedat: el blau i el blues! Et llueix molt bé el "meu" quadre de Rottko al teu post...
M'he deixat de dir...i les teves paraules poètiques m'han agradat molt
Ja li vaig dir a l'Elvira que el quadre era preciós...i el teu poema, també.
És com engolir tota la vida i tot l'amor possible: No em voldria perdre res... preciós!
El blau i el blues...!
Un còcktel de melangia.
Avui tu i jo hem "colorejat" amb les paraules, com tant sovint ho fa la Carme amb els seus dibuixos tant bonics i tendres alhora.
Hola Fanalblau,
Joc de colors i de paraules, blaves. Com el color del fanal.
Té algo d'especial tot plegat.
Una forta abraçada
Magnífc!
Quanta bellesa veus quan mires per la finestra... la tens als ulls, és evident.
Feliç dia, Fanal.
I a més has triat una imatge molt bonica, amb uns blaus preciosos. Els blues també m'agraden :)
És ben bé així, Marta.
Gràcies per venir i una abraçada!
Carme,
gràcies...
Elvira...
moltíssimes gràcies pel "teu" quadre de Rottko; ara també una mica "meu"...però el podem compartir, oi?
Una mica blau, una mica blues...
Una abraçada!
Kweilan, ja veus...el quadre és molt més preciós amb diferència!
Una abraçada!
Hola Horabaixa,
potser és l'inici de la tardor...
I sí que en té d'especial...
Una abraçada per a tú també!
Cèlia...
el ratolí ha anat molt ràpit i m'ha saltat...
Què difícil no voler perdre's res...i tot i així...ho provo...
un petó!
Trini...
pos zí...:)
va...que ja falta menys...
una abraçadeta cap al sud!
fractal...
tú que sempre em mires amb bons ulls...
el petó, si pares l'orella, potser l'escoltes!!!
novesflors...
el quadre d'en Rottko li vaig agafar en préstes a l'Elvira (és "seu" i ara una mica "meu"...però si t'agrada...també pot ser "teu" una miqueta!)
Publica un comentari a l'entrada