A la llum d'un fanalet

10 de setembre 2009

No em voldria perdre res...
Ni el clarejar ni l’aclarir
de l’ombra de la teva presència.
Ni el teu somriure.
Miro per la finestra
i em trobo el blau i el blues.

19 comentaris:

Marta ha dit...: Quantes vegades una persona estimada no la tenim a prop però en mirar per la finestra i veure un paisatge que ens ha vist a tots dos compartir experiències és com si per uns moments aquella persona tornés a ser amb nosaltres.; 10 de setembre del 2009, a les 2:26
Carme Rosanas ha dit...: Trenes d'una manera genial
la il·lusió i l'enyorança.
És preciós.
Fanalet, aquest poema
arriba molt endins.; 10 de setembre del 2009, a les 7:51
Elfreelang ha dit...: Que bé que t'ha quedat: el blau i el blues! Et llueix molt bé el "meu" quadre de Rottko al teu post...; 10 de setembre del 2009, a les 12:29
Elfreelang ha dit...: M'he deixat de dir...i les teves paraules poètiques m'han agradat molt; 10 de setembre del 2009, a les 12:31
kweilan ha dit...: Ja li vaig dir a l'Elvira que el quadre era preciós...i el teu poema, també.; 10 de setembre del 2009, a les 16:43
Cèlia ha dit...: És com engolir tota la vida i tot l'amor possible: No em voldria perdre res... preciós!; 10 de setembre del 2009, a les 17:02
Trini González Francisco ha dit...: El blau i el blues...!
Un còcktel de melangia.

Avui tu i jo hem "colorejat" amb les paraules, com tant sovint ho fa la Carme amb els seus dibuixos tant bonics i tendres alhora.; 10 de setembre del 2009, a les 19:36
horabaixa ha dit...: Hola Fanalblau,

Joc de colors i de paraules, blaves. Com el color del fanal.

Té algo d'especial tot plegat.

Una forta abraçada; 10 de setembre del 2009, a les 23:27
$fractal$ fractal ha dit...: Magnífc!
Quanta bellesa veus quan mires per la finestra... la tens als ulls, és evident.

Feliç dia, Fanal.; 11 de setembre del 2009, a les 9:08
novesflors ha dit...: I a més has triat una imatge molt bonica, amb uns blaus preciosos. Els blues també m'agraden :); 11 de setembre del 2009, a les 22:52
fanal blau ha dit...: És ben bé així, Marta.
Gràcies per venir i una abraçada!; 12 de setembre del 2009, a les 23:32
fanal blau ha dit...: Carme,
gràcies...; 12 de setembre del 2009, a les 23:34
fanal blau ha dit...: Elvira...

moltíssimes gràcies pel "teu" quadre de Rottko; ara també una mica "meu"...però el podem compartir, oi?
Una mica blau, una mica blues...

Una abraçada!; 12 de setembre del 2009, a les 23:36
fanal blau ha dit...: Kweilan, ja veus...el quadre és molt més preciós amb diferència!
Una abraçada!; 12 de setembre del 2009, a les 23:38
fanal blau ha dit...: Hola Horabaixa,

potser és l'inici de la tardor...
I sí que en té d'especial...
Una abraçada per a tú també!; 12 de setembre del 2009, a les 23:41
fanal blau ha dit...: Cèlia...

el ratolí ha anat molt ràpit i m'ha saltat...
Què difícil no voler perdre's res...i tot i així...ho provo...

un petó!; 12 de setembre del 2009, a les 23:43
fanal blau ha dit...: Trini...
pos zí...:)

va...que ja falta menys...
una abraçadeta cap al sud!; 12 de setembre del 2009, a les 23:45
fanal blau ha dit...: fractal...
tú que sempre em mires amb bons ulls...

el petó, si pares l'orella, potser l'escoltes!!!; 12 de setembre del 2009, a les 23:46
fanal blau ha dit...: novesflors...
el quadre d'en Rottko li vaig agafar en préstes a l'Elvira (és "seu" i ara una mica "meu"...però si t'agrada...també pot ser "teu" una miqueta!); 12 de setembre del 2009, a les 23:48