M'encanta esta cançó. Me la va descobrir el meu xicot, em va dir que el que cantava Llach era el que jo li feia sentir. Des d'aquell dia és una cançó especial per a mi; fins i tot vaig fer un conte el títol del qual era "Amor particular". Salutacions des del sud dels Països Catalans.
El vaig escoltar divendres al vespre... com sempre m'encanta. El gest correcte a vegades és complicat de trobar, i a vegades ens ho posen molt difícil. Al meu primer post del meu bloc, que he començat avui, també he començat amb Llach.
fa un temps, traspassaríem ja el mil·ler de dies, vaig escriure un poema per una menuda-petita.preciosa Berta que va marxar...
LLàstima de no haver tastat el plaer que et corresponia, el fugaç mos de les hores dolces. Mentre eres, tot i ser distinta, regalaves mirades directes a l'ànima. Desgavellava tanta força. Tanta insistència. Gairebé sense ser-hi.
Però hi eres.
I tenies, afortunada, quatre mans tendres i àvides que t'acaronaven.
Privilegi diàfan.
A mi també m'hagués agradat besar-te sense por.
Quan eres, no en vaig saber.
Gràcies per passar per aquest indret... Passaré jo també a conèixer-te!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
10 comentaris:
M'encanta esta cançó. Me la va descobrir el meu xicot, em va dir que el que cantava Llach era el que jo li feia sentir. Des d'aquell dia és una cançó especial per a mi; fins i tot vaig fer un conte el títol del qual era "Amor particular".
Salutacions des del sud dels Països Catalans.
Una cançó que sempre m'ha agradat moltíssim.....
és difícil trobar-ho... ho saps, ho sabem...
depèn de massa coses
però no estic en en el millor moment per dir-te gaire coses...
malgrat tot, des del silenci que ara necessito per escoltar-me els dins, m'agradaria sabessis que hi sóc...
i que res del que et passa m'és indiferent...
sense saber trobar tampoc per tu, el gest correcte ara...
t'estimo
un petó immens carinyo.
una cançó inoblidable, com tantes d'en Llach!
El vaig escoltar divendres al vespre... com sempre m'encanta. El gest correcte a vegades és complicat de trobar, i a vegades ens ho posen molt difícil. Al meu primer post del meu bloc, que he començat avui, també he començat amb Llach.
Berta...
fa un temps, traspassaríem ja el mil·ler de dies, vaig escriure un poema per una menuda-petita.preciosa Berta que va marxar...
LLàstima de no haver tastat
el plaer que et corresponia,
el fugaç mos de les hores dolces.
Mentre eres,
tot i ser distinta,
regalaves mirades
directes a l'ànima.
Desgavellava tanta força.
Tanta insistència.
Gairebé sense ser-hi.
Però hi eres.
I tenies, afortunada,
quatre mans tendres i àvides
que t'acaronaven.
Privilegi diàfan.
A mi també m'hagués agradat
besar-te sense por.
Quan eres,
no en vaig saber.
Gràcies per passar per aquest indret...
Passaré jo també a conèixer-te!
Barbollaire,
avui vaig del revès...
un petó!
Montse/Arare,
Inoblidamorparticuralable...comtantesd'enllach...
elvira,
a mi també! Llach és particular, especialment particular!
Petons cap al sud dels Països Catalans!
Quina sort de xicot, Mercè!
No m'estranya gens que et sigui especial!
Passaré a visitar-te-"vos"...
Publica un comentari a l'entrada