20 de setembre 2009

Celia Cruz - Bebe



4 comentaris:

Carme ha dit...

Ens busquem constantment, els uns als altres, i a nosaltres mateixos. Per sort, alguns cops, de tant en tant i sense que serveixi de precedent, ens trobem. Una abraçada.

kweilan ha dit...

Això de buscar-se em sembla que ho fem tota la vida. Sembla que la vida estigui fet d'encontres i desencontres amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Elvira FR ha dit...

Jo sovint em busco i de vegades no hi sóc i no em trobo..altres vegades ni em busco i aleshores m'aparec com per encanteri...com que sóc-diuen- del signe bessons hi ha molts "jos" on buscar-me i trobar-me o no...

fanal blau ha dit...

elvira, kweilan, carme...

doncs busquem-nos, trobem-nos, destrobem-nos, i tornem-nos a trobar...
jo penso continuar buscant/trobant tot allò que la vida m'ofereixi, tot i que no indiscriminadament, eh?

una abraçada per a totes tres!