A la llum d'un fanalet: Celia Cruz

20 de setembre 2009

Carme Rosanas ha dit...: Ens busquem constantment, els uns als altres, i a nosaltres mateixos. Per sort, alguns cops, de tant en tant i sense que serveixi de precedent, ens trobem. Una abraçada.; 20 de setembre del 2009, a les 21:50
kweilan ha dit...: Això de buscar-se em sembla que ho fem tota la vida. Sembla que la vida estigui fet d'encontres i desencontres amb els altres i amb nosaltres mateixos.; 20 de setembre del 2009, a les 22:28
Elfreelang ha dit...: Jo sovint em busco i de vegades no hi sóc i no em trobo..altres vegades ni em busco i aleshores m'aparec com per encanteri...com que sóc-diuen- del signe bessons hi ha molts "jos" on buscar-me i trobar-me o no...; 21 de setembre del 2009, a les 10:44
fanal blau ha dit...: elvira, kweilan, carme...

doncs busquem-nos, trobem-nos, destrobem-nos, i tornem-nos a trobar...
jo penso continuar buscant/trobant tot allò que la vida m'ofereixi, tot i que no indiscriminadament, eh?

una abraçada per a totes tres!; 25 de setembre del 2009, a les 23:24