Natures mortes
i molsa a la pell
s'amanyoguen a l'àmpit de la nit.
Racons, indrets, àmbits.
Ara mateix,
bocí de soca d'olivera
i jaure a dormir.
Tresors recollits
en el sotabosc del dia.
Reviuen en colors subtils
sota aixoplucs de mirades.
Carme
Sota aixoplucs de mirades dobles
dos cors dues mirades nobles
realitat de colors realitat probable
natures mortes natures que desperten
i fan el miracle de tornar a ser
olivera i olives suor i paciència d'arbre
Elvira
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
7 comentaris:
Tresors recollits
en el sotabosc del dia.
Reviuen en colors subtils
sota aixoplucs de mirades.
Un escrit molt maco!
A mi m'agrada pensar que la natura mai és morta... allò que no es crea ni es destrueix sinó que es transforma i canvia per ser quelcom diferent.
Aiiii i si encara en queda alguna vaig a buscar una rosa, m'ha fet molta il.lusió rebre'n una de virtual... ara hi vaig.
Quin duo feula Carme i tu. :) Molt bonic.
Sota aixoplucs de mirades dobles
dos cors dues mirades nobles
realitat de colors realitat probable
natures mortes natures que desperten
i fan el miracle de tornar a ser
olivera i olives suor i paciència d'arbre
Excel.lent!
Precioses fotos i precioses paraules... ;)
Publica un comentari a l'entrada