24 d’abril 2010

Natures mortes


Natures mortes
i molsa a la pell
s'amanyoguen a l'àmpit de la nit.
Racons, indrets, àmbits.
Ara mateix,
bocí de soca d'olivera
i jaure a dormir.


Tresors recollits
en el sotabosc del dia.
Reviuen en colors subtils
sota aixoplucs de mirades.

Carme

Sota aixoplucs de mirades dobles
dos cors dues mirades nobles
realitat de colors realitat probable
natures mortes natures que desperten
i fan el miracle de tornar a ser
olivera i olives suor i paciència d'arbre

Elvira

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme Rosanas ha dit...

Tresors recollits
en el sotabosc del dia.
Reviuen en colors subtils
sota aixoplucs de mirades.

Nits ha dit...

Un escrit molt maco!
A mi m'agrada pensar que la natura mai és morta... allò que no es crea ni es destrueix sinó que es transforma i canvia per ser quelcom diferent.

Aiiii i si encara en queda alguna vaig a buscar una rosa, m'ha fet molta il.lusió rebre'n una de virtual... ara hi vaig.

novesflors ha dit...

Quin duo feula Carme i tu. :) Molt bonic.

Elfreelang ha dit...

Sota aixoplucs de mirades dobles
dos cors dues mirades nobles
realitat de colors realitat probable
natures mortes natures que desperten
i fan el miracle de tornar a ser
olivera i olives suor i paciència d'arbre

kweilan ha dit...

Excel.lent!

joanfer ha dit...

Precioses fotos i precioses paraules... ;)