(fotografía feta d'una fotografía que m'estimo molt)
Amb la meva fal·lera del temps,
a destemps despenjo la fotografía d'un migdia de juliol
que em vas fer després de fer i refer l'amor
a la llum d'escletxes i ombres.
Coordinades abraçades
amb blaus presents, latents, i a l'horitzó.
No cal ni dir que el color
sempre ens acompanya.
http://personatgesitinerants.blogspot.com/search/label/Fanal%20Blau
http://personatgesitinerants.blogspot.com/search/label/Fanal%20Blau
10 comentaris:
Aquest post... em sona haver-lo llegit ja...
M'encanta la foto. M'encanta la manera en què ens fas mirar-la.
ja et vair dir a itineràncies i ara també: preciós! tot!
I com disfrutem, eh? Que bonic...
i que us segueixi acompanyant!
*Sànset*
La rosa testimoni d'amor... La fotografia una abraçada de lum i ombra...
Una abraçada des del far.
onatge
Una imatge preciosa, fanal!
Petons!
Em poso aquest poema com a poema de capçalera. Quines imatges més precises, més íntimes! I com de bé s'associen les paraules a la imatge.
Et deixo aquí un seguiment extraoficial al teu poema Em plau el blau:
Bòbila
El cor, d'argila,
Necessita la bòbila
De les paraules
Per sentir l'escalf únic
De l'estiu de la vida.
Los amores a destiempo viven en mundos paralelos desde que nos tocamos en azul
dedanteabeatrice
Publica un comentari a l'entrada