25 de juliol 2010

D'itineràncies.

(fotografía feta d'una fotografía que m'estimo molt)


Amb la meva fal·lera del temps,
a destemps despenjo la fotografía d'un migdia de juliol
que em vas  fer després de fer i refer l'amor
a la llum d'escletxes i ombres.
Coordinades abraçades
amb blaus presents, latents, i a l'horitzó.
No cal ni dir que el color
sempre ens acompanya.

http://personatgesitinerants.blogspot.com/search/label/Fanal%20Blau 

10 comentaris:

novesflors ha dit...

Aquest post... em sona haver-lo llegit ja...

Pilar ha dit...

M'encanta la foto. M'encanta la manera en què ens fas mirar-la.

Elfreelang ha dit...

ja et vair dir a itineràncies i ara també: preciós! tot!

zel ha dit...

I com disfrutem, eh? Que bonic...

sànset i utnoa ha dit...

i que us segueixi acompanyant!

*Sànset*

onatge ha dit...

La rosa testimoni d'amor... La fotografia una abraçada de lum i ombra...

Una abraçada des del far.
onatge

Rita ha dit...

Una imatge preciosa, fanal!
Petons!

Joan Guasch ha dit...

Em poso aquest poema com a poema de capçalera. Quines imatges més precises, més íntimes! I com de bé s'associen les paraules a la imatge.

deomises ha dit...

Et deixo aquí un seguiment extraoficial al teu poema Em plau el blau:

Bòbila

El cor, d'argila,
Necessita la bòbila
De les paraules
Per sentir l'escalf únic
De l'estiu de la vida.

Anònim ha dit...

Los amores a destiempo viven en mundos paralelos desde que nos tocamos en azul
dedanteabeatrice