A la llum d'un fanalet: D'itineràncies.

25 de juliol 2010

D'itineràncies.

(fotografía feta d'una fotografía que m'estimo molt)

Amb la meva fal·lera del temps,

a destemps despenjo la fotografía d'un migdia de juliol

que em vas fer després de fer i refer l'amor

a la llum d'escletxes i ombres.

Coordinades abraçades

amb blaus presents, latents, i a l'horitzó.

No cal ni dir que el color

sempre ens acompanya.

http://personatgesitinerants.blogspot.com/search/label/Fanal%20Blau

10 comentaris:

novesflors ha dit...: Aquest post... em sona haver-lo llegit ja...; 25 de juliol del 2010, a les 22:33
Pilar ha dit...: M'encanta la foto. M'encanta la manera en què ens fas mirar-la.; 26 de juliol del 2010, a les 10:34
Elfreelang ha dit...: ja et vair dir a itineràncies i ara també: preciós! tot!; 26 de juliol del 2010, a les 12:17
zel ha dit...: I com disfrutem, eh? Que bonic...; 27 de juliol del 2010, a les 0:20
sànset i utnoa ha dit...: i que us segueixi acompanyant!

*Sànset*; 27 de juliol del 2010, a les 10:30
onatge ha dit...: La rosa testimoni d'amor... La fotografia una abraçada de lum i ombra...

Una abraçada des del far.
onatge; 27 de juliol del 2010, a les 22:43
Rita ha dit...: Una imatge preciosa, fanal!
Petons!; 28 de juliol del 2010, a les 13:40
Joan Guasch ha dit...: Em poso aquest poema com a poema de capçalera. Quines imatges més precises, més íntimes! I com de bé s'associen les paraules a la imatge.; 28 de juliol del 2010, a les 20:25
deomises ha dit...: Et deixo aquí un seguiment extraoficial al teu poema Em plau el blau:

Bòbila

El cor, d'argila,
Necessita la bòbila
De les paraules
Per sentir l'escalf únic
De l'estiu de la vida.; 30 de juliol del 2010, a les 10:20
Anònim ha dit...: Los amores a destiempo viven en mundos paralelos desde que nos tocamos en azul
dedanteabeatrice; 31 de juliol del 2010, a les 19:24

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)